El Palau Güell és una de les obres més importants de Gaudí i la que inicia el període de màxima plenitud de la seva arquitectura. L'interès més gran de l'edifici, una mansió senyorial de sis plantes i 2.000 m2, rau en la fabulosa complexitat i continuïtat de l'espai interior, no solament en seqüències horitzontals (com les que arran de façana modulen la llum) sinó també en penetracions verticals que esborren gairebé qualsevol estructuració en plantes.
Tot l'edifici se sosté sobre columnes, que presenten una gran varietat tipològica i de materials. Aquesta varietat s'estén a tota mena d'elements: sostres, finestres, portes.
La façana, de pedra blanca, és centrada per l'entrada, formada per dos grans arcs parabòlics tancats per unes reixes de línies sinuoses. El ritme hi és molt acusat, marcat per la doble filera de finestres a banda i banda del portal, i per la tribuna de la planta noble.
A l'interior, una escala monumental, de marbre de Garraf polit, mena al vestíbul superior, una gran sala de dues plantes d'alçada, decorada amb pintures d'Aleix Clapés, que perfora tota l'estructura de l'edifici, com un pati cobert, fins a fondre's en una cúpula de perfil parabòlic esquitxada d'estrelles, petits orificis que il·luminen l'interior.
La façana posterior és ornada amb una tribuna tancada per una complexa gelosia de fusta. Al terrat, emergeixen els diversos volums que defineixen el complex sistema d'estructures equilibrades que cobreixen el pati central, l'agulla cònica de la cúpula i les xemeneies i respiradors, preludi dels fantasmagòrics conjunts del terrat de la Pedrera.
Les qualitats morfològiques i espacials d'aquest edifici sobrepassen qualsevol consideració estilística. Cal veure-hi, però, un immediat precedent del modernisme, especialment pel que fa als treballs de serralleria. Molts dels seus trets esdevindran fonamentals en l'obra posterior de Gaudí: el trencament de les solucions formals contínues per a donar més èmfasi a l'espai i menys als plans que el defineixen, la conversió dels serveis més ínfims en un motiu d'especulació plàstica, i l'ús de textures vives i brutals, sobretot als soterranis.El Palau Güell és una de les obres més importants de Gaudí i la que inicia el període de màxima plenitud de la seva arquitectura. L'interès més gran de l'edifici, una mansió senyorial de sis plantes i 2.000 m2, rau en la fabulosa complexitat i continuïtat de l'espai interior, no solament en seqüències horitzontals (com les que arran de façana modulen la llum) sinó també en penetracions verticals que esborren gairebé qualsevol estructuració en plantes.
Tot l'edifici se sosté sobre columnes, que presenten una gran varietat tipològica i de materials. Aquesta varietat s'estén a tota mena d'elem...
Notícies històriques
El palau fou bastit com a residència de la família d'Eusebi Güell. Propietat de la Diputació de Barcelona des del 1945, estatja el Museu de les Arts de l'Espectacle i la Biblioteca de l'Institut del Teatre. El 1984 fou declarat Patrimoni mundial del catàleg de la UNESCO.
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1984
Antoni Gaudí (1852-1926)
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Bergós, Joan
1972
Antoni Gaudí, arquitecte genial : vida i obra
Bohigas, Oriol
1983
Reseña y catálogo de la arquitectura modernista
Bont i Garí, Lluís
1954
Arquitectura en el Palacio Güell. A: San Jorge.
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
González, Antoni
1985
32 monuments catalans. El patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona
González, Antoni; Bastardes i Porcel, Albert; Jaén i Urban, Gaspar.
1983
La Restauració, ara i aquí
González, Antoni; Isern, Jordi.
1986
El Palau Güell d'Antoni Gaudí. Centenari de l'inici de les obres
Güell, Xavier
1986
Antoni Gaudí
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
1973
Guía de Arquitectura de Barcelona
Margarit, Joan; Buxadé, Carles
1983
Otra visita al Palau Güell. A: Arquitecturas bis
Miquel i Badia, Francesc
17 de desembre de 1889
El palacio Güell. A: Diario de Barcelona.
Puig Boada, Isidre
1944
El Palacio Güell de la calle del Conde del Asalto de Barcelona. A: Cuadernos de Arquitectura
)
)
)
)