| Estil |
Descripció |
| Neoclassicisme |
|
| Eclecticisme |
|
| Barroc |
El saló principal i diverses pintures decoratives |
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Habitatge |
Casa senyorial |
| Actual |
Serveis administració |
Generalitat |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 50-MH-EN
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 13/02/1969
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 03/03/1969
|
|
| Autors |
| Nom |
Cognoms |
Funció |
|
| Josep |
Mas i Dordal |
arquitecte |
|
| Pau |
Mas i Dordal |
mestre d'obres |
|
| Descripció |
El Palau Moja és un edifici neoclàssic, caracteritzat per la sobrietat de línies, el predomini de les rectes, els volums geomètrics i l'absència de decoració, especialment a les façanes, on els elements verticals compensen el volum arquitectònic del palau, d'alçada reduïda i tendència apaisada.
En planta, el palau es caracteritza per la seva irregularitat. Un primer cos, el de la façana principal, que dóna al carrer de la Portaferrissa, conté el portal, amb reminiscències barroques en la decoració, i l'escala principal, que fou reformada al segle XIX (1875). Passat el vestíbul s'entra al pati, amb funcions més aviat de celobert.
Un segon cos, articulat entorn del gran volum del saló central, amb sales i alcoves a banda i banda, forma la façana lateral de la Rambla. Una tercera façana, al costat nord, donava al desaparegut jardí, situat a nivell de la primera planta, i al fons del qual l'arquitecte Rovira i Trias construí una loggia amb columnes corínties i decoració de terra cuita (1856). Les tres façanes foren decorades pel Vigatà, tot i que la de la Rambla ha estat atribuïda tradicionalment a J. Flaugier. Avui només se'n conserva la traça de la de la façana principal.
L'element més notable del palau és, sens dubte, el gran saló, de planta quadrada i dos pisos d'alçada, i que fou una innovació total a la Barcelona del XVIII. El que li donà, però, una magnificència més gran foren les pintures murals que el decoren, obra de Francesc Pla, dit "el Vigatà" (1743-1805), i que daten del 1791. Les pintures, dotades d'una gran capacitat de concentrar l'expressió dels personatges en unes pinzellades, fan al·lusió a escenes històriques i llegendàries de la família Cartellà, propietaris de la casa. En un costat del saló hi ha una petita capella, decorada també pel Vigatà. Altres sales de la casa tenen pintures, algunes ja del segle XIX. D'altra banda, Pere Pau Muntanya (1749-1803) va pintar els arrambadors de sis salons.
El Palau Moja és un edifici neoclàssic, caracteritzat per la sobrietat de línies, el predomini de les rectes, els volums geomètrics i l'absència de decoració, especialment a les façanes, on els elements verticals compensen el volum arquitectònic del palau, d'alçada reduïda i tendència apaisada.
En planta, el palau es caracteritza per la seva irregularitat. Un primer cos, el de la façana principal, que dóna al carrer de la Portaferrissa, conté el portal, amb reminiscències barroques en la decoració, i l'escala principal, que fou reformada al segle XIX (1875). Passat el vestíbul s'entra al pa...
|
| Notícies històriques |
El Palau Moja fou bastit sobre l'antiga muralla de la Rambla, que calgué enderrocar en aquest sector. Les obres, que s'allargaren de 1774 a 1790, foren dirigides per l'arquitecte Josep Mas i Dordal, autor de les esglésies de la Mercè a Barcelona i de Sant Vicenç de Sarrià, que en féu el projecte, i pel seu germà Pau, mestre d'obres. L'obra, molt influÏda per models francesos, significà estilísticament un retorn al classicisme.
El palau, construït pels marquesos de Moja, fou llogat després de la mort de l'última marquesa (1865) al Fomento de la Producción Nacional. El 1870, el negociant Antonio López y López, marquès de Comillas, comprà el palau, que remodelà en part (1875). Des de finals del 1876, i durant quinze anys, hi residí mossèn Cinto Verdaguer, almoiner dels marquesos.
El palau, que passà per matrimoni als Güell, patí un incendi el 1971 i restà abandonat fins el 1982, que fou adquirit per la Generalitat de Catalunya i restaurat com a seu del Departament de Cultura, sota la direcció de l'arquitecte Francesc Mitjans.
El Palau Moja fou bastit sobre l'antiga muralla de la Rambla, que calgué enderrocar en aquest sector. Les obres, que s'allargaren de 1774 a 1790, foren dirigides per l'arquitecte Josep Mas i Dordal, autor de les esglésies de la Mercè a Barcelona i de Sant Vicenç de Sarrià, que en féu el projecte, i pel seu germà Pau, mestre d'obres. L'obra, molt influÏda per models francesos, significà estilísticament un retorn al classicisme.
El palau, construït pels marquesos de Moja, fou llogat després de la mort de l'última marquesa (1865) al Fomento de la Producción Nacional. El 1870, el negociant Anto...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 1982 <1984 |
|
Restauració |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1987 |
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona |
| Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau |
1947 |
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona |
| Alcolea, Santiago |
1987 |
El Palau Moja: una contribució destacada a l'arquitectura catalana del segle XVIII |
| Cirici, Alexandre |
1973 |
Barcelona pam a pam |
| Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier |
1973 |
Guía de Arquitectura de Barcelona |
| Martinell, Cèsar |
1959-1963 |
Arquitectura i escultura barroques a Catalunya |
| Pi de Cabanyes, Oriol |
1990 |
Cases senyorials de Catalunya |
| Triadó, Joan Ramon |
1984 |
Història de l'Art Català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII |
|
| |
|
)
)
)
)