| Estil |
|
| Historicisme |
|
| Eclecticisme |
|
| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Espais de lleure |
Parc |
| Actual |
Espais de lleure |
Parc |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Jardí històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 34-JH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 21/12/1951
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 15/01/1952
|
|
| Autors |
| Nom |
Cognoms |
Funció |
|
| Josep |
Fontserè i Mestres |
mestre d'obres |
|
| Descripció |
El parc de la Ciutadella, el principal jardí urbà de la ciutat de Barcelona després del parc de Montjuïc, ocupa un espai de 60 Ha, resultant de l'enderroc de l'antiga Ciutadella borbònica i urbanitzat a finals del segle passat. El conjunt de jardins i passeigs que integren el parc tenen el seu centre a l'antiga plaça d'armes de la fortalesa, de la qual es van conservar l'Arsenal (1717-1727, obra de J.P. de Verboom), la Capella (1717-1728, obra de Verboom i d'A. de Retz) i el Palau del Governador (1718-1727, obra també de J.P. de Verboom, que ara allotja un institut de batxillerat). L'Arsenal, que fou adaptat inicialment com a palau reial per Pere Falqués (1889) i després com a museu (1904-1915), és la seu des del 1980 del Parlament de Catalunya.
Al nord de l'antiga plaça d'armes hi ha la Gran Cascada (1875-1881), projectada per Fontserè, que comptà amb la col·laboració de l'aleshores estudiant Antoni Gaudí. En l'ornamentació de la cascada destaquen els grups escultòrics de la Quadriga de l'Aurora (1882), obra de Rossend Nobas, i el Naixement de Venus, de Venanci Vallmitjana. Davant la cascada hi ha un petit llac artificial.
Alineats al llarg del passeig de Picasso, hi ha una sèrie d'edificis de gran interès. El Cafè-restaurant de l'Exposició del 1888, actual Museu de Zoologia, obra de Lluís Domènech i Montaner (1887-88), prefigura el modernisme arquitectònic. L'Hivernacle (1884), obra de Josep Amargós, en ferro i vidre, i l'Umbracle (1883-84), obra de Fontserè, flanquegen el Museu Martorell de Geologia, obra una mica anterior d'Antoni Rovira i Trias (1882).
De les nombroses estàtues que s'alcen en diversos indrets del parc, destaquen la Senyoreta del Paraigües (1884), obra de l'escultor Joan Roig i Soler, i el nu femení dit el Desconsol, obra de Josep Llimona (1903 i 1917), que fou instal·lada al centre de l'antiga plaça d'armes quan aquesta fou urbanitzada pel paisatgista francès J.C. Forestier el 1917 (actualment ha estat substituïda per una còpia). Cal esmentar també el monument a B.C. Aribau (amb escultura de Manuel Fuxà, 1884), el monument eqüestre a Prim (obra de Lluís Puigjaner, 1887, refet totalment per Frederic Marès el 1945), el monument als voluntaris catalans a la I Guerra Mundial (1935, obra de Josep Clarà), així com tota una sèrie de busts de poetes i artistes catalans, obra d'escultors com Arnau, Fuxà o Gargallo, instal·lats a principis de segle amb motiu dels Jocs Florals.
El terç sud del parc és ocupat pel zoològic de la ciutat, inaugurat el 1892 i que conegué un important i desordenat creixement entre 1956 i 1963. La seva ampliació, que es féu d'esquena a la resta del parc, li ha permès d'allotjar una importantíssima col·lecció d'animals.
El parc de la Ciutadella, el principal jardí urbà de la ciutat de Barcelona després del parc de Montjuïc, ocupa un espai de 60 Ha, resultant de l'enderroc de l'antiga Ciutadella borbònica i urbanitzat a finals del segle passat. El conjunt de jardins i passeigs que integren el parc tenen el seu centre a l'antiga plaça d'armes de la fortalesa, de la qual es van conservar l'Arsenal (1717-1727, obra de J.P. de Verboom), la Capella (1717-1728, obra de Verboom i d'A. de Retz) i el Palau del Governador (1718-1727, obra també de J.P. de Verboom, que ara allotja un institut de batxillerat). L'Arsenal, ...
|
| Notícies històriques |
El parc fou edificat en els terrenys de l'antiga ciutadella militar edificada per Felip V després d'ocupar la ciutat el 1714. La fortalesa, bastida per l'enginyer militar J. Prosper de Verboom entre 1716 i 1727, seguí el model de Vauban de planta poligonal estrellada. Utilitzada com a presó i odiada pels barcelonins, la ciutadella fou cedida finalment a la ciutat el 1869 i enderrocada poc després. L'espai resultant fou urbanitzat pel mestre d'obres Josep Fontserè, després d'un concurs municipal convocat a propòsit el 1871.
Quan encara era en construcció, el parc fou destinat a allotjar l'Exposició Universal del 1888. Fou aleshores quan el parc adquirí la seva configuració bàsica, sota la direcció de l'arquitecte Elies Rogent.
El parc fou edificat en els terrenys de l'antiga ciutadella militar edificada per Felip V després d'ocupar la ciutat el 1714. La fortalesa, bastida per l'enginyer militar J. Prosper de Verboom entre 1716 i 1727, seguí el model de Vauban de planta poligonal estrellada. Utilitzada com a presó i odiada pels barcelonins, la ciutadella fou cedida finalment a la ciutat el 1869 i enderrocada poc després. L'espai resultant fou urbanitzat pel mestre d'obres Josep Fontserè, després d'un concurs municipal convocat a propòsit el 1871.
Quan encara era en construcció, el parc fou destinat a allotjar l'Ex...
|
|
| Informació no disponible. |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
1987 |
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona |
| Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau |
1947 |
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona |
| Arranz, Manuel; Grau, Ramon; López, Marina. |
1984 |
El Parc de la Ciutadella. Una visió històrica |
| Fontbona, Francesc |
1983 |
Història de l'art català. Del Neoclassicisme a la Restauració: 1808-1888 |
| G.G.C.C. |
|
1981-1985. Gran geografia comarcal de Catalunya |
| Galera, M., Roca,F. i Tarragò,S. |
1982 |
Atlas de Barcelona |
| Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier |
1973 |
Guía de Arquitectura de Barcelona |
| Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier |
1990 |
Arquitectura de Barcelona |
| Pablo Salvat, Francesc Xavier |
1987 |
Estudi de l'obra de Fontserè : parcs i jardins |
| Triadò, Joan Ramón |
1984 |
Història de l'Art Català. L'època de l'Art Català. S. SVII-SVIII
|
|
| |
|
)
)
)
)