La capital del Pla de Corts, està situada a migjorn, a una altitud de 916 m sobre d'un llom a l'extrem del qual s'aixeca el rocós Pui de les Forques on existí el castell, esmentat ja en el segle XI, situat al costat mateix de l'església, des d'on es domina la vila i part del Pla de Corts. D'aquest punt surten dos carrers en direcció a migdia, que en un dels seus extrems s'ajunten. Les cases presenten façanes on en moltes d'elles hi han gravats escuts o signes nobiliaris. La part posterior de les cases formen un mur continuat de caràcter defensiu. A l'extrem oposat al Pui de les Forques s'aixeca l'enrunada Torre dels Colomers. Etimològicament, Peramea deriva del llatí Petra-media. L'any 1057 consta que es firmà un conveni de vassallatge entre el comte pallarés i el monestir de Gerri sobre la possessió del castell que l'any 1075 trobem en mans de Gerri. Per altra part, sabem que el castell de Peramea serví de residència dels comtes de Pallars en les temporades d'hivern. L'any 1251, entre les donacions confirmades del Papa al monestir de Gerri, s'esmenta l'església de Sant Cristòfor de Peramea. El 1278, Ramon de Peramea presta homenatge per la vila i igualment feu el 1341 el comte Arnau Roger davant del rei. Foren castlans de Peramea durant molts anys la família de Paüls. En el segle XVII, el lloc era dels Erill que mantingueren el senyoriu fins als inicis del segle passat. Ocupen la major part del terme ermots, pasturatges i boscos de pi roig amb zones de roures i alzines en les fondalades. El bestiar boví i oví, és força important. Els cultius es desenvolupen en la plana que s'entén a l'oest del poble, i a causa de la forta insolació i la forta sequedat, són de tipus mediterrani
vinya, olivera i fins ametller, i també cereals i patates. El nucli de Peramea s'integra l'any 1969, junt amb els seus agregats Balestui, Canals, Cortscastell, el Comte i Pujol, al nou municipi de Baix Pallars que engloba així mateix els antics municipis de Gerri de la Sal, Baén i Montcortés de Pallars, amb capital a Gerri.
DESCRIPCIÓ:
L'estructura dels seus carrers, els escuts heràldics i altres inscripcions que trobem en algunes cases parlen d'un passat més proper, probablement associat a l'època en què el romànic es va estendre per aquestes contrades fins a fer-se l'estil gairebé omnipresent en totes les construccions importants. Tot i la davallada de la població que va patir Peramea produïda entre altres raons per la conquesta de noves terres als moros, Peramea va alentir el seu procés de despoblament a causa de la forta influència rebuda del nucli de Gerri i la seva important producció de sal. Aquesta sal constituí l'autèntic bé natural deteminant bàsic de l'economia, no tan sols comarcal sinó que va estendre la seva influència molt més enllà dels seus límits naturals.
Situat per sobre dels 900 m d'altitud, Peramea presideix una magnífica esplanada anomenada el Pla de les Corts, que li garanteix la disponibilitat i el conreu de pastures necessàries per al manteniment dels ramats de bestiar vacu i boví, que són el mitjà natural de vida de la seixantena de persones que hi habiten.
El poble s'assenta recolzat sobre una gran roca que talla la plana emergint d'ella i que constitueix el teló de fons protector del nucli. Aquesta roca el defensa dels forts vents del N. i es converteix en l'element de referència visual obligat, als peus del qual s'inscriuen les cases que s'estenen fins a trobar la carretera que provinent de Gerri continua cap a Betrén i Montcortés enllaçant a la fi la vall de la Noguera amb la del Flamisell.
El recinte del poble es pot assimilar a una figura geomètrica quasi rectangular de mides aproximades 150 m x 70 m recorreguda paral·lelament a la seva dimensió més llarga per dos carrers porxats que amb una llargària de 120 m i 130 m respectivament permeten accedir sense esforç a totes les cases.
Originàriament aquest recinte es devia tancar a voluntat, restant l'interior infranquejable, i no és casual que sigui a les edificacions més noves on apareixen les obertures més importants cap a l'exterior.
El poble conceptualment encara manté intacte un sistema de relació espacial que és conseqüència directa d'una determinada forma de viure i del fet de respondre a les exigències ambientals i físiques d'un entorn que en l'antiguitat ha estat a vegades agressiu.
L'edifici entre mitgeres és la unitat projectual a partir de la qual i per addició es formà l'esmentat conjunt del perímetre rectangular. Aquest edifici està compost bàsicament per una planta baixa on s'hi accedeix preferentment per un espai porxat on hi trobem emmagatzemats els estris i utensilis per als conreus i labors pròpies de la casa. Una escala condueix a la primera planta que a vegades, és l'única i per tant desenvolupa tot el programa de l'habitatge o, quan n'hi ha una altra, acull solament menjador i cuina units i altres dues peces deixant per a la segona la resta d'habitacions i aprofitant ocasionalment el cap de casa com a espai de golfa i emmagatzematge de productes agrícoles. Els materials utilitzats: pedra (arrebossada o no) fusta i teula àrab. Les solucions constructives derivades tenien un repertori molt concret que encara accentua més la unitat ambiental i el bon resultat final del conjunt.
Les lloses del balcó de fusta i les baranes progressivament substituïdes per ferro, formen part de l'habitatge tipus. El ràfec, important, és de fusta i teula àrab fetes amb argila del país d'accentuat to vermellós.
Les obertures amb llinda i l'arc del porxo de la planta baixa, no sempre de mig punt, completen la imatge més freqüent de la construcció tradicional. Un altre element tipològic important és el conjunt format per l'era, el corral i el paller.
A part dels carrers Major i dels Arcs, i de les places sorgides en cada un dels extrems del poble, més com a prolongació del camí del cementiri i la carretera que no pas com a plaça pròpiament dita, hi ha un altre element la formalització del qual ha proporcionat espais de singular bellesa. Aquests elements són les eres.
Fruit de l'espontaneïtat, d'una arquitectura atenta a resoldre únicament problemes funcionals de la manera més immediata, aquests espais presenten un repertori formal d'enllosats de pedra, parets de carreu i encavallades de fusta de considerables dimensions que sostenen esveltes teulades que confereixen una gran riquesa formal al conjunt.La capital del Pla de Corts, està situada a migjorn, a una altitud de 916 m sobre d'un llom a l'extrem del qual s'aixeca el rocós Pui de les Forques on existí el castell, esmentat ja en el segle XI, situat al costat mateix de l'església, des d'on es domina la vila i part del Pla de Corts. D'aquest punt surten dos carrers en direcció a migdia, que en un dels seus extrems s'ajunten. Les cases presenten façanes on en moltes d'elles hi han gravats escuts o signes nobiliaris. La part posterior de les cases formen un mur continuat de caràcter defensiu. A l'extrem oposat al Pui de les Forques s'aixec...
Notícies històriques
El poble de Peramea (en llatí "Petra-Media") capital del Pla de Corts, va unit a la història del Pallars ja des dels seus inicis i també va seguint, igual que la comarca, èpoques de plenitud i davallada fins a arribar al moment actual d'estancament i regressió.
La seva evolució o trajectòria com a poble ha estat sovint unida a la del monestir de Gerri. L'any 1057 consta que es firmà un conveni de vassallatge entre el comte de Pallars i el monestir, sobre la possessió del castell que l'any 1075 es troba en mans de Gerri. Aquest castell, situat al cim rocós del Pui de les Forques, al costat mateix de l'església de Sant Cristòfol, serví de residència als comtes de Pallars en els llargs hiverns pirinencs.
L'any 1251, entre les donacions firmades pel Papa al monestir de Gerri, s'esmenta l'església de Sant Cristòfol de Peramea. El 1278, Ramon de Peramea presta homenatge per la vila i igualment feu el 1341 el comte Guerau Roger davant del rei. Foren castlans de Peramea durant molts anys la família de Paüls, i en el segle XVII el lloc era dels Erill, que mantingueren el senyoriu fins als inicis del segle passat.El poble de Peramea (en llatí "Petra-Media") capital del Pla de Corts, va unit a la història del Pallars ja des dels seus inicis i també va seguint, igual que la comarca, èpoques de plenitud i davallada fins a arribar al moment actual d'estancament i regressió.
La seva evolució o trajectòria com a poble ha estat sovint unida a la del monestir de Gerri. L'any 1057 consta que es firmà un conveni de vassallatge entre el comte de Pallars i el monestir, sobre la possessió del castell que l'any 1075 es troba en mans de Gerri. Aquest castell, situat al cim rocós del Pui de les Forques, al costat m...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1964
Diccionari nomenclator de pobles i poblats de Catalunya : 3.527 fitxes...
)
)
)
)