La torre del Puig del Far o també anomenada Castell de Falgars es troba a 982 metres sobre el nivell del mar, prop del monestir de Sant Llorenç de Sous, en el límit dels municipis de Bassegada i Beuda. És una torre de planta circular amb un diàmetre interior de 4,65 metres i amb un gruix de parets de 1'90metres; les parets assoleixen una alçada màxima de 4,80 m en el sector meridional i uns 50 cm en el costat més enrunat. Està construïda en la part baixa amb grans carreus mal treballats i en la part més superior amb blocs de pedra més menuts i millor treballats, i alguns d'ells mostren un encoixinat molt barroer.
Adossada a la torre en l'angle sud-oest es bastí en època medieval una habitació de planta rectangular. Per a la seva construcció s'aprofitaren blocs caiguts de la torre barrejats amb pedruscall sense treballar per complementar els espais buits; aquestes fileres de pedra actuarien de sòcol sobre el qual s'alçaria una paret de tàpia.La torre del Puig del Far o també anomenada Castell de Falgars es troba a 982 metres sobre el nivell del mar, prop del monestir de Sant Llorenç de Sous, en el límit dels municipis de Bassegada i Beuda. És una torre de planta circular amb un diàmetre interior de 4,65 metres i amb un gruix de parets de 1'90metres; les parets assoleixen una alçada màxima de 4,80 m en el sector meridional i uns 50 cm en el costat més enrunat. Està construïda en la part baixa amb grans carreus mal treballats i en la part més superior amb blocs de pedra més menuts i millor treballats, i alguns d'ells mostren un enc...
Notícies històriques
Arran d'un projecte municipal que preveia la recuperació de la torre i del seu entorn immediat, es van portar a terme dues intervencions arqueològiques (2010-2011) que van permetre documentar les diferents fases constructives del conjunt. La primera notícia d'ocupació de la zona data d'època tardorepublicana (175-75 a.C.), quan es construeix la torre. El parament de la mateixa és típic de finals de l'època republicana i té diversos paral·lels a la Hispania Citerior com Baetulo o Emporiae. La vida de la torre fou força breu ja que en època augustal sembla estar ja en desús. Tret d'una reocupació puntual al segle III d.C., no torna a tenir activitat fins l'època altmedieval, quan es basteix la construcció annexa a la torre. Aquesta està desproveïda de qualsevol element defensiu i la seva construcció respongué possiblement al reaprofitament de la torre per a tasques de vigilància i defensa durant la convulsa etapa altmedieval. L'última ocupació documentada per les intervencions arqueològiques correspon al segle XIII.Arran d'un projecte municipal que preveia la recuperació de la torre i del seu entorn immediat, es van portar a terme dues intervencions arqueològiques (2010-2011) que van permetre documentar les diferents fases constructives del conjunt. La primera notícia d'ocupació de la zona data d'època tardorepublicana (175-75 a.C.), quan es construeix la torre. El parament de la mateixa és típic de finals de l'època republicana i té diversos paral·lels a la Hispania Citerior com Baetulo o Emporiae. La vida de la torre fou força breu ja que en època augustal sembla estar ja en desús. Tret d'una reocupaci...
Anys
Obra
2010-2012
Intervenció arqueològica i consolidació de les estructures
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu DGPC
Palau Moja
Frigola, J.; Pratdesaba, A. (2010-2012): Les intervencions arqueològiques al Castell de Falgars. Núm. mem. 10982
)
)
)