Té una part romànica vers llevant i la resta és gòtica, construïda vers el 1448, encara que amb reformes i afegitons posteriors.
Era una "statica" o "estai" i més endavant "Domus" o casa forta.
Presenta diferents tipus d'obra. La primera, que comprèn la part de llevant i la part angular de tramuntana, presenta una parell regular de factura romànica amb unes espitlleres a la part del soterrani i altres més espesses, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Pel seu carruatge i tipus de construcció es pot considerar com una obra del segle XII, que per la seva solidesa va ser aprofitada a la reconstrucció del segle XV. La segona època de construcció és gòtica. Comprèn la part davantera i una tercera part dels laterals. Mostra un aparell no regular però sí força cuidat.
Presenta un portal exterior d'amples dovelles amb l'escut familiar al centre, els quatre finestrals amb les seves esveltes columnetes, excepte el de sobre l'entrada, de pedra marbre i capitells ben treballats. Les espitlleres de la planta i les barbacanes que defensaven el portal i els angles de la façana; la del costat de llevant migdia fou inutilitzada pel rebaixament del teulat, amb les seves boniques cartel·les de pedra que antigament aguantaven balustrades de fusta i obra, ara inexistents.
Restaurat.Depenia del castell de Taradell.
Té una part romànica vers llevant i la resta és gòtica, construïda vers el 1448, encara que amb reformes i afegitons posteriors.
Era una "statica" o "estai" i més endavant "Domus" o casa forta.
Presenta diferents tipus d'obra. La primera, que comprèn la part de llevant i la part angular de tramuntana, presenta una parell regular de factura romànica amb unes espitlleres a la part del soterrani i altres més espesses, cegades de molts anys entre aquest i la planta baixa. Pel seu carruatge i tipus de construcció es pot considerar com una obra del segle X...
Notícies històriques
Casa forta. Documentada el 1076 i 1131.
El lloc de Mont-rodon consta des del 1076. el primer senyor, Bonfill de Mont-rodon, apareix el 1134 i el cognom continua fins a Carles de Mont-rodon, l'any 1687. Foren després propietaris els Sants i de Montrodon, els Castellví de Barcelona i els Febrer-Miralles de Imperial.