El projecte arquitectònic, tot i que el carrer on s'ubica no té gaire amplària, s'imposa per la seva volumetria. De fet, estilísticament, és un edifici de transició entre la tradició dels grups escolars noucentistes impulsats per la Mancomunitat de Catalunya i certa
vinculació amb les directrius de l'Art Déco i de l'arquitectura del Moviment Modern. La façana encarada al carrer presenta tres cossos d'edifici ben definits, els dels extrems amb rampa que donen lloc a l'accés amb la porta en arc de mig punt i mènsula central i que té com a correspondència, en la primera planta, una finestra en arc de mig punt i amb l'ampit de la mateixa sostinguda per mènsules. El cos central sobresurt de la línia de façana i presenta en la planta pis tres finestrals en arc de mig punt. La majoria
d'obertures són altes i allindades. Per trencar la uniformitat del conjunt cada tres obertures introdueix pilastres adossades, simulant un encoixinat pla. L'edifici amb coberta a quatre vessants i teula àrab queda limitat per un entaulament que es projecta respecte a la línia de façana. Tot l'edifici descansa en un sòcol de pedra que torna a aparèixer a certa alçada respecte al nivell del carrer traduint que l'edifici de planta baixa i planta pis disposa d'un soterrani. L'organització de l'espai interior segueix una distribució molt ordenada amb l'aparició d'un passadís central i aules a banda i banda, situant-se les escales en els extrems. La façana posterior és la que dona a un pati de jocs amb dos cossos sobresortints amb tres arcades de mig punt i coberta de teula àrab, en contrast amb les finestres allindades de la resta del conjunt.El projecte arquitectònic, tot i que el carrer on s'ubica no té gaire amplària, s'imposa per la seva volumetria. De fet, estilísticament, és un edifici de transició entre la tradició dels grups escolars noucentistes impulsats per la Mancomunitat de Catalunya i certa
vinculació amb les directrius de l'Art Déco i de l'arquitectura del Moviment Modern. La façana encarada al carrer presenta tres cossos d'edifici ben definits, els dels extrems amb rampa que donen lloc a l'accés amb la porta en arc de mig punt i mènsula central i que té com a correspondència, en la primera planta, una finestra en...
Notícies històriques
És una de les escoles municipals de Palamós. Davant la necessitat d'augmentar l'oferta escolar des de mitjans els anys 20 del segle XX l'Ajuntament va impulsar la creació d'aquesta. Va ser el resultat de tres projectes que es van distribuir per diferents espais de la població i que, finalment, va ser triada la del carrer Foment. L'arquitecte va ser Rafael Sánchez Echeverria que a banda de ser arquitecte d'hisenda també ho era de l'arquitectura escolar de la província de Girona. El pressupost aprovat per l'Ajuntament ascendia a 395.924,96 pessetes i per poder-ho sufragar l'Ajuntament va posar en circulació 500 accions de 500 pessetes. L'obra es va iniciar el 7 de juliol de 1931 i finalitzà el 9 de juliol de 1933. Des d'un inici l'escola, coneguda popularment com "L'Escola de La Vila", va ser destinada a escola graduada.
Durant el període bèl·lic quan tingueren lloc els primers bombardejos es va planificar construir refugis al pati. Per acord de l'Ajuntament ( I/1937) es fa el de l'Escola La Vila de 8 a 10 m de profunditat, amb quatre accessos i amb una cabuda per a 400 persones. El 2018 l'Ajuntament va acordar que el "Refugi" figuri en el catàleg de béns patrimonials protegits. En el període franquista (1963) es va adoptar el nom d'Escola Ruíz Jiménez; però des de 2013 l'escola ha recuperat el nom amb el que se la coneixia des de sempre: Escola La Vila.És una de les escoles municipals de Palamós. Davant la necessitat d'augmentar l'oferta escolar des de mitjans els anys 20 del segle XX l'Ajuntament va impulsar la creació d'aquesta. Va ser el resultat de tres projectes que es van distribuir per diferents espais de la població i que, finalment, va ser triada la del carrer Foment. L'arquitecte va ser Rafael Sánchez Echeverria que a banda de ser arquitecte d'hisenda també ho era de l'arquitectura escolar de la província de Girona. El pressupost aprovat per l'Ajuntament ascendia a 395.924,96 pessetes i per poder-ho sufragar l'Ajuntament va posar e...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Lacuesta, R.; Panyella, V.; Puigvert, J. M. (i altres).
)
)
)
)