Masia que consta de tres plantes i coberta amb una teulada a dues aigües i de vessants a laterals i cornisa catalana.
Una masia que pels seus trets constitutius la podríem enquadrar dins d'una segona tipologia o família de masies. Les masies que es corresponen amb aquesta segona tipologia comparteixen tota una sèrie de trets comuns, com ara el fet de tenir la coberta inclinada cap a les dues façanes laterals de l'edifici. En general corresponen a les masies més abundants, construïdes en una sola etapa amb data corresponent als segles XVI, XVII i XVIII. Compositivament solen estar formades per tres crugies d'una clara racionalitat arquitectònica.
Moltes vegades l'ampliació de la masia, ha portat a la construcció de petits cossos laterals destinats a l'ampliació de corts, porxos, etc., fent variar ostensiblement la fesomia de l'edifici.
Pel que fa a la façana principal, la planta baixa contempla tres obertures. Destaca en especial el gran portal adovellat d'arc de mig punt, amb unes dovelles de gran mida ben escairades. Al costat tenim una petita font coronada per la data de 1965. A part del portal trobem dues finestres rectangulars, una a cada banda. Consten de llinda monolítica conformant un arc pla, muntants de pedra i cobertes per una estructura d'enreixat de ferro forjat.
El primer pis o planta noble, també consta de tres obertures projectades amb la mateixa solució, és a dir: rectangulars, amb llinda monolítica conformant un arc pla, muntants de pedra ben escairats i ampit treballat. Les tres a més recullen la mateixa solució arquitectònica, que consisteix en la disposició de tres pedres sota l'ampit com a mesura de suport i reforç per tal de suportar millor el pes de la finestra. Ara bé, difereixen en certs aspectes. En primer lloc per la mida, ja que la finestra central és sensiblement major. En segon lloc, les dues finestres dels laterals estan protegides amb una estructura d'enreixat de ferro forjat. La de l'extrem esquerre recull una inscripció en la llinda de difícil interpretació, on s'identifica el cognom de la nissaga dels Figueres i la data de 1631. També cal precisar a manera d'apunt que entre la finestra central i la lateral hi ha un rellotge de sol.
Finalment, pel que fa al segon pis trobem tres obertures. Les dues finestres laterals segueixen el mateix plantejament vist en el pis anterior, és a dir: finestres rectangulars, amb llinda monolítica, muntants i ampit. Això en els laterals perquè en la part central tenim una doble finestra de grans proporcions, d'arc de mig punt, muntants de pedra ben escairats i ampit desaparegut, però en origen treballat.
Els quatre cantons de la masia estan constituïts per grans blocs cantoners de pedra ben escairats.
Les tres façanes restants contemplen una solució bastant similar a la façana principal. Ara bé difereixen únicament pel que fa al tema de les fines tres i obertures.
En les proximitats de la masia trobem tres petites construccions que exercien diverses funcions relacionades amb la vida agrícola, com un magatzem, paller, graner...Masia que consta de tres plantes i coberta amb una teulada a dues aigües i de vessants a laterals i cornisa catalana.
Una masia que pels seus trets constitutius la podríem enquadrar dins d'una segona tipologia o família de masies. Les masies que es corresponen amb aquesta segona tipologia comparteixen tota una sèrie de trets comuns, com ara el fet de tenir la coberta inclinada cap a les dues façanes laterals de l'edifici. En general corresponen a les masies més abundants, construïdes en una sola etapa amb data corresponent als segles XVI, XVII i XVIII. Compositivament solen estar formades p...
Notícies històriques
A la façana oriental, a l’alçada del primer pis, trobem una inscripció que al·ludeix a una de les últimes restauracions que ha experimentat la masia: “Els Fàbrega em referen al 1989 amb l’arquitecte Ripoll i el paleta Carreras”.
Anys
Obra
1989
Restauració de la Masia
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Arxiu Municipal d'Anglès
Anglès
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
AADD
Abril 2005
Catàleg de Masies i Cases Rurals en sòl no urbanitzable.
Llinàs, J i Merino, J
2000
El patrimoni de la Selva. Inventari històric, artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca.
Ripoll, R
1983
Les masies de les comarques de Girona.
Ripoll, R. (director)
2005
La Masia Catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Centre de Recerca d'Història Rural.
)
)
)
)