El poble de Vulpellac, situat aproximadament a 1 Km ak SE de la Bisbal, és centrat pel conjunt monumental que formen l'església i el castell-palau (vegeu les fitxes respectives)
Aquest nucli quedava encerclat per un recinte fortificat, desaparegut en bona part en les reformes que s'hi feren els segles XV-XVI. L'edifici del castell-palau, amb l'església, quedava prop del traçat del llenç oriental de l'esmentat recinte. Vers ponent i vers el nord, hi quedava l'extens albarcar, on s'anaren construint els edificis que formen l'actual entrellat urbà. Els diferents vestigis de muralles permeten, tantmateix, segui r-ne el traçat en la major part de l'antic recinte. Es conserva un sector, que formava l'angle SE, a pocs metres de l'absis i de la paret de migdia de l'església. A uns 30 m de la façana del palau, es conserven uns 20 m del llenç de ponent. A l'extrem NO, trobem una torre de planta circular, que es conserva en uns 8 m d'alçada, encaixonada entre dues cases dels segles XVII-XVIII, i que devia formar un altre angle de la fortificació. Uns 50 m al N del palau, hi ha la torre-portal, de planta quadrada, que devia formar la cantonada NE del recinte, i que hom data dels segles XIII-XIV, cronologia que es pot donar a tot al recinte
En l'espai situat entre el mur meridional de l'església i el recinte fortificat d'aquella banda, així com pel subsòl de l'església i delcastell-palau, han aparegut gran nombre de tombes, datades del segle VII al X, de dos tipus: de lloses senzilles clavades verticalment i del tipus dit antropomòrfic
El poble de Vulpallac conserva alguns casals amb detalls arquitectònics remarcables, que es poden datar entre els segles XVI i XVIII.
NOTÍCIES HISTÒRIQUES- El lloc de Vullpellac apareix documentat per primer cop a finals del segle IX (894). Durant els segles XIII i XIV, hi tenen dret els comtes d'Empúries i del feudal lloc, el bisbe de Girona i el priorat de Sant Miquel de Cruïlles. El 1358, trobem com a senyor de Vulpellac Guillem Sarriera. Aquesta família aconseguí una puixança molt gran, especialment des de la guerra de la Generalitat contra Joan II. Durant els segles XV i, especialment el XVI, els Sarriera reformaren el castell, convertint-lo en un sumptuós palau. Fins a mitjan segle XIX, la població de Vulpellac segueix la tònica de la comarca. A partir d'aleshores comença a davallar fins al 1910. Posteriorment, s'ha incrementat amb l'expansió industrial de la Bisbal fins cap allà junt amb Peratallada i Fontenta.El poble de Vulpellac, situat aproximadament a 1 Km ak SE de la Bisbal, és centrat pel conjunt monumental que formen l'església i el castell-palau (vegeu les fitxes respectives)
Aquest nucli quedava encerclat per un recinte fortificat, desaparegut en bona part en les reformes que s'hi feren els segles XV-XVI. L'edifici del castell-palau, amb l'església, quedava prop del traçat del llenç oriental de l'esmentat recinte. Vers ponent i vers el nord, hi quedava l'extens albarcar, on s'anaren construint els edificis que formen l'actual entrellat urbà. Els diferents vestigis de muralles permeten,...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Badia i Homs, Joan
1977
L'arquitectura medieval a l'Empordà
Català i Roca, Pere
1967-1979
Els castells catalans
Oliva Prat, Miquel
1967-69
Inventario de los castillos, fortalezas, recintos amurallados, torres de defensa y casas fuertes de la provincia de Gerona. A: Revista de Gerona.
)
)
)
)