Ubicada al districte de Sant Martí, Can Gili Nou es troba en l'illa delimitada pels carrers Taulat, Ciutat de Granada, Badajoz i Dr. Trueta. És un conjunt d'edificis de tipologia industrial del segle XIX, ara reconvertits en habitatges, que inclou un casal de barri. L'accés principal al recinte es realitza pel carrer Taulat a través d'un portal en el mur de tanca de l'antic conjunt. Actualment la tanca es preserva pel valor històric ja que sempre resta oberta i té un altre accés a l'est de la parcel·la que connecta amb el carrer Ciutat de Granada. Aquests accessos donen a un pati rectangular que defineix un eix longitudinal i articula els accessos als diferents edificis.
L'edifici principal està al final d'aquest eix, consta de quatre plantes i un àtic retirat: La seva façana combina pedra amb franges de totxo. A l'est del pati, l'edifici dels antics magatzems són naus de dues plantes que tenen cobertes a dues aigües i façana amb revestiment continu. A l'oest del pati, un edifici de tres plantes amb àtic i terrat té revestiments continus però els combina amb franges de totxo. Finalment, a la part sud de la parcel·la i amb façana corba modelada pel carrer Taulat, s'ubica el Centre de Barri que disposa de volums irregulars per adaptar-se a les necessitats programàtiques. Aquest edifici combina parts antigues amb parts de recent construcció, creant espais diversos amb façanes modernes de formigó que contrasten amb el tester de l'espai més gran, tancat amb un gran vidre fix.
Arquitectònicament cal destacar la façana de pedra encintada de l'edifici principal que es combina amb l'obra vista dels emmarcaments dels buits arquitectònics. Hi ha un bon treball de maó vist en les filades que recorren horitzontalment l'edifici, incloent el ràfec i la barana de coronament.
L'altre façana que té significat valor arquitectònic són els dos testers a carrer de les naus est que tenen una equilibrada composició de buits emmarcats amb maó sobre un fons continu i signades amb una finestra circular sota la coberta.
Artísticament cal destacar el delicat treball de totxo vist al voltant de les finestres, en les franges compositives i en la barana calada del terrat gran.
L'estètica de tot el conjunt es considera industrial ja que es preserven tots els signes identitaris d'aquest tipus d'arquitectura: les grans llums amb encavallades de fusta i ferro, els murs de maó i pedra, i el treball de maó al voltant de les obertures. Les reformes modernes han fet una profunda adaptació pels usos d'habitatge i centre cultural conservant, a la vegada, els elements i detalls arquitectònics d'aquella època.Ubicada al districte de Sant Martí, Can Gili Nou es troba en l'illa delimitada pels carrers Taulat, Ciutat de Granada, Badajoz i Dr. Trueta. És un conjunt d'edificis de tipologia industrial del segle XIX, ara reconvertits en habitatges, que inclou un casal de barri. L'accés principal al recinte es realitza pel carrer Taulat a través d'un portal en el mur de tanca de l'antic conjunt. Actualment la tanca es preserva pel valor històric ja que sempre resta oberta i té un altre accés a l'est de la parcel·la que connecta amb el carrer Ciutat de Granada. Aquests accessos donen a un pati rectangular...
Notícies històriques
L'establiment primigeni d'aquesta farinera data de 1876, any en el qual els senyors Torrabadella i Gili demanen permís a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals per a construir una nau magatzem, un cobert, una casa i un sala per a les calderes. El plànol de situació i les plantes del projecte -signades per l'arquitecte Francesc Cañellas-, permeten veure la distribució d'aquestes construccions dins la peculiar forma d'aquesta parcel·la, que s'adequa al traçat semicircular del carrer Taulat que voreja els jardins del cementiri. Mentre les naus -de només planta i pis-, se situen a l'interior de la parcel·la, la casa -segurament per a l'encarregat o el porter de la fàbrica-, s'alinea al carrer Taulat.
Segons es desprèn del text d'una nova instància per a sol·licitar obres, l'any 1879 la nau havia petit un sinistre (incendi?), i Josep Gili presenta uns plànols de reedificació, signats aquest cop pel mestre d'obres Joan Barba. En aquest moment, la part més oriental de la quadra ja es projecta amb dos pisos. A la dècada de 1880 es van produir d'altres obres menors, com coberts interiors o la tanca del recinte.
No s'ha pogut documentar el moment en què es remunten els pisos superiors de la fàbrica ni la seqüència de construcció de les naus alineades al carrer Taulat. Antoni Vilanova, cita, però, una reedificació total de la fàbrica duta a terme al 1886 extreta de les descripcions del Registre de la Propietat. Aquest projecte no ha estat localitzat, però podria ser el que definís la fesomia bàsica que veiem avui dia i que no respon als projectes inicials de Joan Barba.
El funcionament com a farinera va durar relativament poc, ja que ben aviat, les naus van ser ocupades per l'empresa Crèdits i Docks.
Casal de Barri Vila Olímpica-Can Gili Nou des de inicis del segle XXI.L'establiment primigeni d'aquesta farinera data de 1876, any en el qual els senyors Torrabadella i Gili demanen permís a l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals per a construir una nau magatzem, un cobert, una casa i un sala per a les calderes. El plànol de situació i les plantes del projecte -signades per l'arquitecte Francesc Cañellas-, permeten veure la distribució d'aquestes construccions dins la peculiar forma d'aquesta parcel·la, que s'adequa al traçat semicircular del carrer Taulat que voreja els jardins del cementiri. Mentre les naus -de només planta i pis-, se situen a l'interior de ...
Anys
Obra
1880
Construcció primera construcció
1886
Re-edificació
Inicis del segle XXI
Es transformà en un projecte de usos mixtos; oficines, habitatges i casal
)
)
)
)