Planta rectangular (21 x 7 m). Sis arcs diafragmàtics ogivals de pedra, que arrenquen del massís mur lateral, d'1 m, i sense contraforts, recolzen la teulada a dues vessants. Inicialment tenia la coberta amb enllatat de fusta amb bigues i cartel·les artísticament tallades al carener. El darrer quart del segle XVIII, el rector Cabirol de Barberà va fer construir les voltes amb les llunetes actuals, afegint un tram al sol naixent per situar-hi un cambril i una sagristia, així com el cor elevat de l'entrada.
El frontispici és d'una gran simplicitat. Modifiquen la silueta de la doble vessant una espadanya, a l'esquerra, i la casa de l'ermità, a la dreta. A la part central hi ha una magnífica porta de punt rodó dovellada de gran sobrietat: com a únic ornament té un guardapols motllurat i impostes, fet que l'emparenta amb l'arquitectura cistercenca. Tret dels elements estructurals angulars, que són de pedra, la resta és de maçoneria.Planta rectangular (21 x 7 m). Sis arcs diafragmàtics ogivals de pedra, que arrenquen del massís mur lateral, d'1 m, i sense contraforts, recolzen la teulada a dues vessants. Inicialment tenia la coberta amb enllatat de fusta amb bigues i cartel·les artísticament tallades al carener. El darrer quart del segle XVIII, el rector Cabirol de Barberà va fer construir les voltes amb les llunetes actuals, afegint un tram al sol naixent per situar-hi un cambril i una sagristia, així com el cor elevat de l'entrada.
El frontispici és d'una gran simplicitat. Modifiquen la silueta de la doble vessant un...
Notícies històriques
Fou construïda a la segona meitat del segle XIV, fundada pel rei Pere el Cerimoniós, el qual, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona, Pere Clasquerí, posà la primera pedra. Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada en la quadra de Montornés, depengué de la parròquia de Barberà, la qual tingué cura de l'ermita fins a la destrucció de 1936.
F. Bofarull i Sans publicà una part dels documents fundacionals. A partir del laconisme dels quals, i pel fet de parlar de l'ermita "prop de Montblanc" i Prenafeta, féu ignorar a l'erudit la pertinença del santuari a Barberà. Modernament, algun historiador poc exigent ha seguit l'error.
Fou un important lloc de romiatge, tant per celebracions festives com per realitzar súpliques i pregàries dels veïns de la rodalia, especialment Barberà, Prenafeta i Montblanc.
El fet de quedar inclosa dins el terme de Prenafeta, senyorejada per Poblet, provocà al llarg de la història greus enfrontaments amb Barberà per qüestions jurisdiccionals.Fou construïda a la segona meitat del segle XIV, fundada pel rei Pere el Cerimoniós, el qual, juntament amb l'arquebisbe de Tarragona, Pere Clasquerí, posà la primera pedra. Des de la seva fundació, pel fet d'estar ubicada en la quadra de Montornés, depengué de la parròquia de Barberà, la qual tingué cura de l'ermita fins a la destrucció de 1936.
F. Bofarull i Sans publicà una part dels documents fundacionals. A partir del laconisme dels quals, i pel fet de parlar de l'ermita "prop de Montblanc" i Prenafeta, féu ignorar a l'erudit la pertinença del santuari a Barberà. Modernament, algun hi...