El temple es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Ample (núm. 10), la plaça de la Mercè (núm.1-2), el carrer de la Mercè (núm.5-7) i el carrer Simó Oller.
L'església està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona i s'aixeca a sobre d'un temple anterior de fundació medieval que fou enderrocat. L'edifici que veiem actualment és fruit d'un projecte barroc que es caracteritza per la planta de creu llatina amb una gran cúpula al creuer i quatre capelles a cada costat.
A la plaça de la Mercè s'obre la façana principal del temple on es localitzen les tres entrades a l'interior. Aquest frontis segueix els models compositius contrareformistes, que tenen com a base il Gesù de Roma.
La façana s'organitza amb dos cossos horitzontals o nivells, perfectament delimitats per un potent entaulament. El cos inferior destaca per la seva composició curvilínia, tot disposant d'un tram frontal -on es localitza l'accés principal al temple- i dos frontis laterals de secció còncava on es disposen les portes secundàries que donen pas al pòrtic.
La gran portalada monumental d'accés al temple se situa al tram central Es tracta d'una obertura de gran alçada amb llinda recta i flanquejada per dues columnes d'ordre corinti que suporten un entaulament, a sobre del qual es disposa un frontó semicircular. Entre l'entaulament i el frontó es localitza una placa de marbre on hi ha una inscripció en llatí que fa referència a la fundació de l'orde dels mercedaris a Barcelona. Aquest nivell inferior i el conjunt de la porta, es troben emmarcats per dues parelles de pilastres d'ordre jònic amb garlandes que es disposen sobre d'un basament.
A sengles costats del tram central de la façana es desenvolupa un frontis còncau on es localitzen les portes laterals d'accés al pòrtic del temple. Aquestes portes es configuren com una obertura de menor alçada que la central, amb llinda recta i muntants motllurats, tot rematant-se amb un element en cornisa que -a manera de guardapols- se sosté sobre de dues petites mènsules esculpides. Aquesta cornisa constitueix la base per damunt la qual es desenvolupa un element decoratiu en mig relleu, amb formes curvilínies i que disposa al centre d'un motiu floral on hi ha una inscripció; a la de la banda de l'Epístola es pot llegir "NON FECIT TALITER OMNI PS.147". Aquests dos trams laterals de la façana disposen només d'un nivell d'alçat i es rematen amb una cornisa que es culmina, a la zona dels extrems, amb uns gerros decoratius amb elements florals.
Al tram central de la façana -a continuació de l'entaulament que remata el cos inferior- es desenvolupa un pis superior que es correspon amb la nau central del temple. Aquest cos disposa d'una gran rosassa ovoide motllurada, emmarcada per una garlanda i rematada a la part inferior i superior per uns elements escultòrics amb volutes. Aquest cos queda flanquejat a sengles costats per dues parelles de pilastres que segueixen l'eix vertical del pis inferior i que sostenen un entaulament on es desenvolupa un gran frontó triangular.
Adossada a la banda de l'epístola, es localitza la torre del campanar, la qual es desenvolupa a partir del coronament de la capella més propera a la façana del temple. Es caracteritza aquest campanar per la rotunditat de la seva estructura i composició, amb una base quadrada a sobre de la qual es desenvolupen tres trams més de planta octogonal, el primer dels quals es disposa a manera de basament de transició entre ambdues formes. El pis superior de la torre disposa d'unes obertures on es poden observar les campanes del temple.
L'accés a l'interior del temple es realitza a través de les tres portes ja esmentades, obertes a la plaça de la Mercè. Destaca de l'interior la gran alçada del conjunt i la profusa decoració existent, a base de materials nobles, motllurats i pintura mural.
Pel que fa a l'interior del temple, La Mercè, és una església de planta de creu llatina amb tres naus -la central de més alçada- amb transsepte i una gran cúpula al creuer amb un tambor totalment calat i un cos de finestres circulars. A sengles costats de la nau central s'obren les laterals a través d'un cos d'arcuacions de mig punt separades per pilastres de fust estriat, les quals es desenvolupen a sobre d'un basament i es coronen amb un capitell d'ordre corinti. Aquestes pilastres s'estenen fins a l'arrencament de la coberta, tot emmarcant també el pis superior de les naus laterals, el qual s'obre a la nau central amb un seguit d'obertures cobertes per una mena de gelosies amb un discret voladís i una profusa decoració a base de traceries i elements motllurats daurats.
Al costat de les naus laterals es disposen les capelles del temple, quatre a cada costat i amb diferent advocació. Aquestes es complementen amb l'anomenat Cambril de la Mare de Déu, l'accés del qual es localitza a la zona de la capçalera (banda de l'Evangeli). Una escala permet accedir a l'estança on es troba el doble accés al Cambril, on es localitza la imatge gòtica de la Mare de Déu, atribuïda a Pere Moraga i que forma part del retaule del conjunt, visible des de les naus del temple.
Pel que fa a les capelles a la banda de trobem la de Sant Miquel, Sant Pere i Sant Pau; la Capella de la Soledat; la Capella de la Mare de Déu de l'Esperança i la Capella de Sant Pancraç. A la banda de l'Epístola s'hi troben de la capçalera als peus: la Capella de Sant Josep, Sant Antoni de Pàdua i Sant Antoni abat; la Capella de la Mare de Déu del Carme, dels Desemparats i Santa Teresa del Nen Jesús; la Capella de la Mare de Déu de Montserrat, Sant Ramon, Sant Honorat i Sant Josep Oriol i finalment a tocar la façana, la Capella de Sant Iu.
Al transsepte, s'hi localitzen dos altars de gran rellevància tant per la seva advocació com per la seva estructura; el de la banda de l'Evangeli es troba dedicat a Santa Maria de Cervelló i el de l'Epístola a Sant Pere Nolasc, Sant Bartomeu Apòstol i Santa Teresa.
Dos elements característics del temple responen a actuacions dutes a terme al segle XIX, com ara la porta lateral gòtica -traslladada al 1870 de l'enderrocada església de Sant Miquel- i la gran cúpula sobre el transsepte, construïda el 1888 i coronada per una imatge de la Mare de Déu de la Mercè.El temple es localitza al districte de Ciutat Vella de Barcelona, en una illa de cases emmarcada pels carrers Ample (núm. 10), la plaça de la Mercè (núm.1-2), el carrer de la Mercè (núm.5-7) i el carrer Simó Oller.
L'església està dedicada a la Mare de Déu de la Mercè com a patrona de Barcelona i s'aixeca a sobre d'un temple anterior de fundació medieval que fou enderrocat. L'edifici que veiem actualment és fruit d'un projecte barroc que es caracteritza per la planta de creu llatina amb una gran cúpula al creuer i quatre capelles a cada costat.
A la plaça de la Mercè s'obre la façana pri...
Notícies històriques
L'actual església s'aixeca sobre una anterior d'època medieval enderrocada, construïda entre 1249-1267, i que va ser la primera església de l'Orde Mercedari.
L'orde dels mercedaris es va fundar a Barcelona el 1218, gràcies a l'impuls de Pere Nolasc i Ramon de Penyafort i el suport de Jaume I. Inicialment era una confraria que es cuidava de l'Hospital de Santa Eulàlia i al rescat de captius, amb una organització propera a un orde militar. Gràcies a la intervenció del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, el papa Gregori IX (1227-1241) el va aprovar com orde religiós l'any 1235.
Sembla que el mateix Pere Nolasc va adquirir el 1232 uns terrenys que havien sigut anteriorment propietat de Jaume I, situats entre la ciutat vella i el mar. Ramon de Plegamans, que va intervenir en l'operació, va aixecar un hospital en aquell lloc, també dedicat a Santa Eulàlia. Entre el 1249 i 1267 es va aixecar la primera església, dedicada a la Mare de Déu, precursora de l'actual.
El temple de la Mercè va tenir una ampliació en estil gòtic als segles XIV-XV, tot quedant configurat un conjunt conformat per l'església i el convent de la mateixa orde. Amb el temps, la popularitat i devoció a la Mare de Déu de la Mercè havia crescut molt, fet que va condicionar l'ampliació del temple. Primer s'encarregà a l'arquitecte Joan Garrido i Bertran un projecte d'ampliació, però finalment, la comunitat mercedària va acordar enderrocar l'església medieval i bastir-ne una de nova segons un projecte de Josep Mas i Dordal. Les obres es van iniciar el 1765 i l'església es va consagrar de nou al 1765, tot i que les obres durarien fins a 1777. Destaca la decoració ornamental de la façana, obra de Carles Grau.
Entre l'any 1808 i 1814, a causa de la Guerra del Francès, l'església i el convent foren saquejats i posteriorment, el 1835 van ser objecte de desamortització. Aquest any l'estat va confiscar el convent i el va destinar a caserna (1844- 1845), convertint-lo en Casino militar durant el 1845 i finalment, des de l'any 1846 fins a l'actualitat és seu de la Capitania General de la Quarta Regió Militar.
El 1870 es va instal·lar al lateral de l'església que toca al carrer Ample una façana d'estil gòtic flamíger del segle XV - esculpida pel francès René Ducloux el 1516- que originàriament es localitzava a l'antiga església de Sant Miquel, enderrocada l'any 1868 per ampliar la casa de la ciutat.
El 1888 es va construir una gran cúpula sobre el creuer, obra de Joan Martorell i Montells, així com la capella del Santíssim al costat de l'Evangeli i el cambril per al culte de la Mare de Déu. La cúpula es va coronar amb una imatge de la Mare de Déu de la Mercè, obra de Maximí Sala, destruïda el 1936 i substituïda el 1959 per una de major alçada obra dels germans Miquel Oslé i Llucià Oslé.
Aquesta església fou la segona de Barcelona que assolí el títol de basílica menor, precedida únicament per la Catedral de Barcelona. El títol basilical li fou concedit l'any 1918 pel papa Della Chiesa, Benet XV, en el marc de les festes commemoratives del VII Centenari de l'aparició de la Mare de Déu a Sant Pere Nolasc.L'actual església s'aixeca sobre una anterior d'època medieval enderrocada, construïda entre 1249-1267, i que va ser la primera església de l'Orde Mercedari.
L'orde dels mercedaris es va fundar a Barcelona el 1218, gràcies a l'impuls de Pere Nolasc i Ramon de Penyafort i el suport de Jaume I. Inicialment era una confraria que es cuidava de l'Hospital de Santa Eulàlia i al rescat de captius, amb una organització propera a un orde militar. Gràcies a la intervenció del bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, el papa Gregori IX (1227-1241) el va aprovar com orde religiós l'any 1235.
)
)
)
)