Església de planta rectangular amb dues portes d'accés, una a la Plaça del Rei i una altra al carrer de Natzaret.
Té una nau principal i dues de laterals a cadascun dels costats.
Els murs de la nau central són més alts que els laterals i estan reforçats a l'exterior per cinc contraforts. Façanes amb esgrafiats i petites capelles exteriors.
Està coberta a dues aigües.
Notícies històriques
De l'església del segle XIII no hi resta res.
La Congregació de la Puríssima Sang, sembla que organitzada per les confraries de corderes i esparters probablement al segle XIV, edificà la casa al costat de l'església per a celebrar les seves juntes.
Si més no, fins la reforma d'últims del XVI la porta principal era al carrer de Pilat. L'arquebisbe Pere de Copons, el 1738, concedí el patronat de l'església a la congregació mitjançant el deure de reedificar-la, la qual cosa féu, i, el 1764, tornaren a obrir-la al culte, després que fou derruït el temple primitiu durant les guerres de Felip V. A la guerra de 1936 es cremà el retaule de l'altar major, obra de Josep Bonifàs (1759) i es destruí el Crist de La Sang. Les escultures de la façana són, encara, des del segle XVI.De l'església del segle XIII no hi resta res.
La Congregació de la Puríssima Sang, sembla que organitzada per les confraries de corderes i esparters probablement al segle XIV, edificà la casa al costat de l'església per a celebrar les seves juntes.
Si més no, fins la reforma d'últims del XVI la porta principal era al carrer de Pilat. L'arquebisbe Pere de Copons, el 1738, concedí el patronat de l'església a la congregació mitjançant el deure de reedificar-la, la qual cosa féu, i, el 1764, tornaren a obrir-la al culte, després que fou derruït el temple primitiu durant les guerres de Feli...
)
)
)
)