Situat fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló, tot i que adossat a les restes de l'antiga muralla que discorren paral·leles al rec del Molí, en direcció al Portal de la Gallarda. La zona es coneix com el Molí del Mig.
Edifici industrial de planta més o menys rectangular format per dues grans crugies i un pati davanter destinat a càrrega i descàrrega, per on es fa l'accés. Consta de planta baixa i dues més d'alçada. La planta baixa estava destinada a l'emmagatzematge i distribució de la farina, amb sales molt amplies cobertes amb voltes d'arc rebaixat sustentades per grans pilars de planta quadrada, alguns d'ells de pedra escairada. Les altres dues plantes albergaven tota la maquinària necessària per realitzar el procés productiu. Per aquest motiu són sales grans, àmplies i diàfanes, tot i que poc destacables arquitectònicament. La façana del conjunt té delimitades les diferents plantes en alçada mitjançant unes cornises consistents en una motllura plana i horitzontal. Les obertures de la planta baixa i de la primera planta són d'arc rebaixat i estan emmarcades, tant portes com finestres. Estan alternades amb finestres cegues també emmarcades. Les obertures de la segona planta són rectangulars i també emmarcades.Situat fora de l'antic nucli emmurallat de Castelló, tot i que adossat a les restes de l'antiga muralla que discorren paral·leles al rec del Molí, en direcció al Portal de la Gallarda. La zona es coneix com el Molí del Mig.
Edifici industrial de planta més o menys rectangular format per dues grans crugies i un pati davanter destinat a càrrega i descàrrega, per on es fa l'accés. Consta de planta baixa i dues més d'alçada. La planta baixa estava destinada a l'emmagatzematge i distribució de la farina, amb sales molt amplies cobertes amb voltes d'arc rebaixat sustentades per grans pilars de pl...
Notícies històriques
La farinera es va construir a la zona on es documentà l'antic Molí del Mig, un dels tres molins medievals que hi havia a la població de Castelló. Sabem que a mitjans del segle XVIII, el molí fariner era arrendat a particulars, donant uns beneficis de més de mil ducats a l'any al govern municipal borbònic.
Vers el 1905 es va aixecar un edifici de nova planta sobre l'antic molí fariner.
A mitjans del segle XX, la farinera renova part de la maquinària de la planta, en bona part de fusta.
L'any 1995, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Castelló per tal de convertir-lo en ecomuseu, tot i que l'activitat industrial no finalitzà fins l'any 2001.
La data d'inauguració de la rehabilitació de la 1ª fase de l'edifici és 19 de gener de 2003.
La inauguració de l'espai expositiu de l'Ecomuseu fou el 24 de juliol de 2004.La farinera es va construir a la zona on es documentà l'antic Molí del Mig, un dels tres molins medievals que hi havia a la població de Castelló. Sabem que a mitjans del segle XVIII, el molí fariner era arrendat a particulars, donant uns beneficis de més de mil ducats a l'any al govern municipal borbònic.
Vers el 1905 es va aixecar un edifici de nova planta sobre l'antic molí fariner.
A mitjans del segle XX, la farinera renova part de la maquinària de la planta, en bona part de fusta.
L'any 1995, l'edifici fou adquirit per l'Ajuntament de Castelló per tal de convertir-lo en ecomuseu, ...
Anys
Obra
2001-2003
Rehabilitació arquitectònica 1ª fase, duta a terme pels arquitectes Narcís Reverendo i Joaquim Ginesta
Inaugurat juny 2008
Rehabilitació 2ª fase
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BADIA-HOMS, J.
Març 2006
Castelló d'Empúries i la seva història. Un passeig monumental.
)
)
)
)
)
)
)