Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i coberta de dos aiguavessos. De la teulada sobresurt un badalot de secció quadrada tancat per una balustrada. La façana principal té tres eixos de composició vertical i els diferents nivells estan separats mitjançant línies d'imposta horitzontals. A la planta baixa, dues finestres rectangulars flanquegen el portal d'accés, centrat i d'arc escarser; a sobre hi consta la data de 1877. Al pis superior, dues portes ampitadores flanquegen un balcó central amb llosana de pedra i baranes de ferro forjat. A l'últim nivell es torna a repetir la mateixa seqüència, tot i que en aquest cas el balcó central presenta, als seus laterals, finestres amb un petit ampit. Totes les obertures tenen el mateix emmarcament senzill de pedra i, tret de la porta principal d'accés, tenen una estructura rectangular. Corona la façana una cornisa i un muret amb seccions de balustres ceràmics que no permet veure la teulada a peu de carrer.
La part posterior presenta una estructura més complexa que la façana principal. La planta baixa i el primer pis tenen galeries d'arcades de mig punt tancades amb vidrieres i una balustrada. L'últim nivell queda endarrerit respecte del pla de la façana per aprofitar l'espai sobrant com a balcó-terrassa, tancat amb una balustrada ceràmica i flanquejat per dos cossos de secció quadrada.
Les parets de càrrega són de paredat comú, maó i pedra arrebossada i pintada.Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i coberta de dos aiguavessos. De la teulada sobresurt un badalot de secció quadrada tancat per una balustrada. La façana principal té tres eixos de composició vertical i els diferents nivells estan separats mitjançant línies d'imposta horitzontals. A la planta baixa, dues finestres rectangulars flanquegen el portal d'accés, centrat i d'arc escarser; a sobre hi consta la data de 1877. Al pis superior, dues portes ampitadores flanquegen un balcó central amb llosana de pedra i baranes de ferro forjat. A l'últim nivell es torna a repetir la...
Notícies històriques
L'any 1864 s'obrí la carretera de Caldes a Sant Celoni. L'any 1860 havia arribat el ferrocarril a Cardedeu i durant la dècada dels 60 del segle XX s'hi edificaren diverses cases al llarg de la susdita carretera, fet que suposà l'expansió de la vila al costat de les noves vies de comunicació, fora dels límits del casc antic. Can Suari, al costat dret de la carretera i a uns cent metres de l'estació, s'emmarca dins d'aquest creixement urbà.
Les primeres notícies documentals d'aquest edifici daten del 1872, any del projecte per a l'obtenció de la llicència municipal, signat pel mestre d'obres Josep Maria Folch Brossa i el propietari, Miquel Alguer Suari. La família Alguer Suari era propietària de la masia Can Suari del Fou, on van residir un temps. Existeix un altre document de 1883 que fa referència a una sol·licitud d'obra per a la construcció d'una tanca que dóna a la carretera, feta per Ramon Alguer Suari i signada pel mestre d'obres Pere Maspons Cadafalch.L'any 1864 s'obrí la carretera de Caldes a Sant Celoni. L'any 1860 havia arribat el ferrocarril a Cardedeu i durant la dècada dels 60 del segle XX s'hi edificaren diverses cases al llarg de la susdita carretera, fet que suposà l'expansió de la vila al costat de les noves vies de comunicació, fora dels límits del casc antic. Can Suari, al costat dret de la carretera i a uns cent metres de l'estació, s'emmarca dins d'aquest creixement urbà.
Les primeres notícies documentals d'aquest edifici daten del 1872, any del projecte per a l'obtenció de la llicència municipal, signat pel mestre d'obres ...
Sense dades.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
PEPPA, 2001
Cardedeu
Pla Especial i catàleg del patrimoni arquitectònic i urbanístic
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Comas i Duran, Pere
1989
Cases de pagès: Cardedeu i rodalia
Comas i Duran, Pere
1974
Les pedres nobles de les antigues cases de pagès. A: Programa de Festa Major
)
)
)
)