Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí. En conservem part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII. Durant la intervenció arqueològica realitzada el 1998, es va documentar un paviment de lloses del segle XIII, amb un capitell romànic del segle XII reaprofitat en els nivells de preparació de la pavimentació. La intervenció efectuada va permetre establir una primera aproximació de la planta i les característiques generals del castell. Es tractaria d'una edificació de nova planta adaptada a la plataforma superior del turonet on s'assenta. Les estructures perimetrals són fonamentades sobre la roca i dibuixen un edifici de planta trapezoidal de cinc costats que s'adapta al terreny, però que alhora manté un cert aspecte ortogonal, quasi quadrat, que evoca les construccions militars i civils de finals del romànic. Les dimensions de l'edifici evoquen les construccions turriformes d'aquesta cronologia amb pati central. El castell s'estructuraria com a mínim amb dues plantes, d'acord ambE l ressalt del mur nord i els retalls observats en el parament sud. El castell tindria un remat que podria ser emmerletat basant-se en les restes que es conserven al mur nord, a tocar de la torre de l'angle nord-est. Les dimensions de les suposades torres situades als angles, farien pensar més en què funcionarien com a contraforts.Situat davant d'un petit turó a ponent de l'església de Sant Martí. En conservem part de l'angle nord-est i un fragment del mur de tramuntana amb restes d'una finestra. Segons l'arquitecte Pericas, tenia una planta pentagonal amb reforços cilíndrics als angles, dels quals en resta un. Els materials són la pedra i la calç, amb carreus de pedra calcària tallats regularment i sense polir. Contrasta la part més nova amb carreus de pedra sorrosa vermella millor tallada i amb les juntes de calç enfonsades. Sembla que té almenys dues fases constructives, possiblement dels segles XII i XIII. Durant la...
Notícies històriques
Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si bé inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins al 1415. I la menor era dels Desbrull, que residien al castell.
El 1265 els Cardona deixaren el seu domini sobre el castell en vendre'l al bisbe de Vic, Ramon d'Anglesola i al capítol de canonges. El castell perdurà com a baronia dels bisbes de Vic fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
El castell ja es trobava en mal estat al primer quart del segle XIII, especialment les seves torres. Actualment es troba en ruïnes, consolidades i enjardinades, perfectament visitables.Aquest castell defensava el terme del Brull juntament amb el castell de Seva. Si bé inicialment no tenia terme, ja al 904 estarà delimitat. El domini pertanyia als comtes de Barcelona. Sabem de lluites serioses per la seva possessió a finals del segle XII, que acabaren la recuperació del castell per part del vescomte Guillem Ramon de Cardona. La castlania major pertanyia als Balenyà, i al segle XIII Guillem de Balenyà la transferí a Ramon de Vilagrelans; la mitjana era en mans dels Vilanova, fins al 1415. I la menor era dels Desbrull, que residien al castell.
El 1265 els Cardona deixaren el...
Anys
Obra
1998
Intervenció arqueològica
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Memòria Intervenció Arqueològica
Arxiu DGPC Palau Moja
Menchon Bes, J. (1998): Memòria de la recerca arqueològica duta a terme al Castell del Brull (Osona). Mem. Núm.: 2464
)
)
)
)