| Tipus d'ús |
|
|
| Actual |
Cultura |
Monument |
| Original |
Defensiva |
Castell |
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 1396-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 22/04/1949
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 05/05/1949
|
|
| Èpoques |
| Segles: XII - XIII // XIV - XV // XVIII -
|
|
| Descripció |
El Castell de Farners es troba elevat uns 50 metres sobre el pla de Farners i l'ermita de la Mare de Déu de Farners, construït sobre la mateixa roca, en un turonet. Al costat, unit per un petit coll s'aixeca el Turó del Vent, on encara es conserven restes de fortificacions relacionades amb el castell.
Al llarg del camí d'accés es troben graons cavats a la roca així com dins el recinte mateix del castell. Abans d'arribar al recinte del castell, hi ha una cisterna excavada a la roca granítica i parcialment folrada de blocs escairats com els del parament del castell.
La planta de l'edifici té forma de trapezi irregular, on el mur més llarg, de 27,2 m, és el de la porta d'entrada. El mur de tramuntana, que comunica amb el Turó del Vent i també té una petita porta, fa 18,4 m; i el mur sud 11,9 m. A la part sud-oest hi havia una torre de planta trapezoidal. El conjunt abraça uns 211 metres quadrats de superfície. El Castell, actualment, està molt restaurat, però es podien diferenciar en tots els murs del perímetre, dues fases de construcció: la primera, d'època romànica, s'apreciava en els primers quatre metres de la paret, formats per carreus granítics regulars units per morter de calç i sorra, mentre que els metres restants corresponen a l'època moderna (possiblement dels segles XIV-XV), la paret era més prima de carreus irregulars i deformats.
El recinte té dos accessos: la porta principal, a l'oest, que té un arc de mig punt, rebaixat a la cara interior, i format de tretze dovelles a l'exterior, està protegida per una fortificació campal, relativament petita, i completament tancada, amb tres espitlleres. Ara, a l'entrada d'aquest petit reducte hi ha una porta de reixa de ferro, i un cop a dins, tres esglaons de ferro et porten a l'entrada principal, amb porta de fusta i ferro. L'altre accés al castell és a través d'una porta més petita, també amb arcada i actualment tancada amb fusta, que se situa al Nord i comunica amb les antigues muralles que enllaçaven amb el Turó del Vent.
A l'interior destaca la torre sobirana, circular, de 8,40 m de diàmetre i conservada amb una alçada de 12 m. També es conserva l'escala, excavada en la mateixa roca base i formada per carreus quadrats regulars, la qual permet accedir a les muralles del segle XII i a la torre que es troba al costat. Actualment aquesta escala es troba sota d'una altra feta de ferro que permet accedir a la torre i a les passarel·les que rodegen l'edifici, aquestes de construcció nova. També s'hi veuen restes d'altres dependències. Són diversos fonaments, també restaurats, que haurien estat estances, aixoplucs i magatzems.
La torre ofereix amb els seus merlets una imatge de fermesa i seguretat. Els seus murs són molt gruixuts, deixant un espai lliure a l'interior de només 3,8 m de diàmetre, cobert per una sola volta situada a uns tres metres per sota dels merlets. A uns 7 metres d'alçada hi ha l'accés a la torre, una obertura d'arc de mig punt i adovellada. Tot el mur de la torre presenta diversos forats que servien per suportar les bastides. Disposa també de sageteres i espitlleres.
A mitjans del segle XIX va instal·lar-se al capdamunt d'aquesta torre un sistema de telegrafia òptica. D'aquesta manera la torre del Castell de Farners formava part de la línia militar Barcelona-Girona.
El Castell de Farners es troba elevat uns 50 metres sobre el pla de Farners i l'ermita de la Mare de Déu de Farners, construït sobre la mateixa roca, en un turonet. Al costat, unit per un petit coll s'aixeca el Turó del Vent, on encara es conserven restes de fortificacions relacionades amb el castell.
Al llarg del camí d'accés es troben graons cavats a la roca així com dins el recinte mateix del castell. Abans d'arribar al recinte del castell, hi ha una cisterna excavada a la roca granítica i parcialment folrada de blocs escairats com els del parament del castell.
La planta de l'edifici ...
|
| Notícies històriques |
La data de construcció del Castell de Farners, no està documentada, però arqueològicament la primera edificació se situa a mitjans del segle XI. El primer document on apareix és de l'època del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076). En un pacte feudal entre el 1040 i 1076, el vescomte Ramon Folc de Cardona jurà fidelitat al comte pel castell de Farners. El vescomte, posteriorment va cedir el castell al castlà de Farners, Ramon de Farners, membre de la Família Farners que tenia drets i possessions al Gironès, el qual fundà l'acta de consagració del Santuari de la Mare de Déu de Farners. A partir del segle XIII el domini i la jurisdicció del castell passaren a mans dels Vilademany, inicialment feudataris del castell i d'altres edificacions semblants. Aquests últims s'entroncaren amb els Cruïlles (segle XV), amb els Perapertusa (segle XVI), i amb els Bournonville (segle XVII), residents ja a Madrid, successius senyors del castell. Els últims, i simplement nominals, van ser el comte d'Aranda i el duc d'Hijar. I el seu darrer ús data del segle XVIII, quan fou ocupat per un regiment borbònic arran de la Guerra de Successió.
Pel que fa a les intervencions que s'hi han dut a terme al llarg dels anys, se sap que al segle XVIII es va construir un parapet amb troneres davant la porta principal i es van refer estances interiors. Durant la guerra civil de 1462-1472 es tapiaren els merlets anteriors, es van sobreelevar els murs i es construïren nous merlets de coronament, que són els actuals.
La situació privilegiada del Castell de Farners, 440m. d'altitud, va propiciar que a mitjans del segle XIX es reaprofités la torre sobirana per instal·lar-hi un sistema de transmissió de telegrafia òptica. D'aquesta manera la torre circular del Castell de Farners formava part de la línia militar Barcelona-Girona. La torre anterior era la de Puig Ardina de Riudarenes a 9,1 km. de distància. La torre posterior era la de Sant llop de Vilobí d'Onyar situada a 10,7 km.
L'any 1985 es va fer una primera campanya arqueològica d'urgència.
Als anys 1991 i 1992 es van engegar campanyes d'excavacions al Castell, dirigides per Josep M. Llorens i Rams, del Centre d' Investigacions Arqueològiques de Girona, per tal de conèixer millor la seva cronologia i dur a terme un estudi arquitectònic de l'edifici, i després poder fer la seva restauració. Durant la campanya de 1992 es van assolir els nivells de base de la muralla del castell, s'excavaren alguns sectors del Castell i s'engegà l'estudi de les estructures arquitectòniques.
L'any 2001 van començar les obres de restauració, tres anys després de la redacció del projecte de l'arquitecte del Departament de Cultura Ramon Castells. Es van consolidar els murs més ben conservats i es van reposar els llenços de la cara nord a partir de les restes que es conservaven a terra. El cos de guàrdia, a la banda de ponent, es va refer, i per tal de ser tot l'edifici visitable es va afegir una estructura de ferro i fusta, elevada a l'alçada dels merlets que permet passejar-se per tot el perímetre. La torre de l'homenatge també es va recuperar i s'hi pot accedir a través d'una escala metàl·lica. S'utilitzaren materials diferents per diferenciar les estructures originals de les actuals.
L'acte d'inauguració de la recuperació del Castell es va fer el 22 d'abril del 2003.
La data de construcció del Castell de Farners, no està documentada, però arqueològicament la primera edificació se situa a mitjans del segle XI. El primer document on apareix és de l'època del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (1035-1076). En un pacte feudal entre el 1040 i 1076, el vescomte Ramon Folc de Cardona jurà fidelitat al comte pel castell de Farners. El vescomte, posteriorment va cedir el castell al castlà de Farners, Ramon de Farners, membre de la Família Farners que tenia drets i possessions al Gironès, el qual fundà l'acta de consagració del Santuari de la Mare de Déu de Farner...
|
|
|
Anys
|
|
Obra |
| 2001-2003 |
|
Restauració, consolidació del conjunt arquitectònic |
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| AHCSCF |
Santa coloma de Farners |
Fotografia finals S. XIX |
| COAC |
Girona |
Fitxa 3772 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| AA.DD |
1992 |
Gran geografia comarcal de Catalunya |
| Bofill, J. |
2004 |
La Guia 2004. Santa Coloma de Farners, Vidreres, Caldes de Malavella, maçanet de la Selva, Sils, Vilobí d'Onyar, Riudellots de la Selva, Riudaneres, Massanes, Brunyola, Girona |
| Borrell, M. |
2000 |
Farners i el Rocar. Ermites, esglésies i monestirs |
| Borrell, M. |
2002 |
Santa Coloma de Farners, Els Pobles de la Selva |
| Borrell, M. |
1997 |
Santa Coloma de Farners al segle XVIII |
| BURON, V. |
1989 |
Castells romànics catalans. Guia |
| Castells, R.M |
2002 |
Restauració del Castell de Farners |
| Català i Roca, Pere |
1967-1979 |
Els castells catalans |
| Collelldemont, P. |
1992 |
Del Montseny a les valls d'Hostoles |
| Grau, J.M.T. - Mestre, J. - Puig, R. |
1997 |
Santa Coloma de Farners |
| Len i Currius, Lluís |
2004 |
La Telegrafia òptica a Catalunya |
| Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi |
1998 |
El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca |
| Llorens, J.M |
1992 |
Castell de Farners 1992: un pas més. |
| Millàs, J.M. -Rabassa, F. |
1951 |
Historia de Santa Coloma de Farners y su comarca. |
| Pladevall i Font, Antoni, dir. |
1991 |
Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany |
| VV.AA. |
1999 |
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. |
|
| |
|
)
)
)
)