Situat dins del nucli urbà de la ciutat de Figueres, a la banda de llevant de l'entramat urbà de la població, delimitat pel passeig del Cementiri, la carretera del Far i la ronda del Sud.
Cementiri de planta rectangular delimitat per parets de tanca, que presenta un passeig central a partir del qual s'articulen els diferents departaments. L'accés principal està ubicat a la cantonada nord-oest del recinte, a la confluència del passeig del Cementiri i la carretera del Far. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat gravat amb la data MDCCCXVIII. La tanca on s'obre el portal presenta un coronament ondulat. Actualment hi ha un altre accés a l'interior del recinte, ubicat a la banda de llevant del mateix passeig. En general, el cementiri compta amb nínxols, panteons i monòlits. A la banda nord-oest s'ubiquen tres departaments destinats als panteons, al sud-oest un llarg departament de nínxols i a llevant del passeig central, un espai ampliat també per nínxols. Cal mencionar, però, que els panteons es troben pràcticament repartits per tot el recinte. Els diferents departaments es comuniquen mitjançant vials interiors de traçat ortogonal, que actualment estan asfaltats i amb voreres. En general, els nínxols s'organitzen en cinc filades superposades, amb les cobertes planes decorades amb cornises motllurades. Exteriorment són emblanquinats. Els panteons, de diferents mides, poden albergar des d'una fins a sis sepultures. En general són de planta rectangular, els més monumentals disposats a mode de temples clàssics decorats amb figures escultòriques de Llimona i Marès entre d'altres artistes. Destaquen els panteons de la família Bassols, d'Eduard Dalí, de Francesc Dalfó... entre molts d'altres. També hi ha altres panteons no tant sumptuosos, formats per una única sepultura rematada per creus de pedra treballades, fusts de columnes coronades per creus o bé petites estructures piramidals o rectangulars, a mode de petits edificis. Entre aquests destaquen els de la família Bosch Rebarter, Masó, Coderch Serra, Gorgot, Valcells, Gayola i Serra Caussa entre d'altres. Pel que fa als monòlits, residuals, cal dir que són petits i estan bastits en pedra. En destaca un dedicat als caiguts durant la guerra civil i un altre dedicat als empordanesos morts en camps de concentració nazis.Situat dins del nucli urbà de la ciutat de Figueres, a la banda de llevant de l'entramat urbà de la població, delimitat pel passeig del Cementiri, la carretera del Far i la ronda del Sud.
Cementiri de planta rectangular delimitat per parets de tanca, que presenta un passeig central a partir del qual s'articulen els diferents departaments. L'accés principal està ubicat a la cantonada nord-oest del recinte, a la confluència del passeig del Cementiri i la carretera del Far. Presenta un portal d'arc de mig punt adovellat gravat amb la data MDCCCXVIII. La tanca on s'obre el portal presenta un co...
Notícies històriques
Figueres ha tingut tres cementiris públics: el medieval situat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere, un de modern situat en una part de l'espai que ocupa el Teatre Museu Dalí i l'actual a la carretera del Far.
L'any 1814, l'Ajuntament es decideix a fer el nou cementiri en una gran finca de 25 vessanes propietat del polític figuerenc Tomàs de Puig, tot i que el pagament no es feu efectiu fins l'any 1824. El 1816 s'acorda la construcció amb “nínxols per aquelles persones que volguessin enterrar-s'hi, com es practica a diversos lloscs”. Fins aquell moment, les sepultures es feien sota tres pams de terra. En principi, els nínxols foren de tres filades. L'any següent es va aixecar una paret de tanca per evitar que “els animals no desenterressin els cadàvers”.
L'any 1817, el cementiri entra en funcionament només amb el primer dels departaments actuals, i fins l'any 1830, les restes del cementiri antic no acabaren de ser-hi traslladades.
L'any 1833 es compra mitja vessana més de terra per ampliar el cementiri, cosa que va permetre construir el segon departament l'any 1859.
El cementiri civil es va situar a l'angle nord-est del recinte, tot i que es prohibir utilitzar-lo fins el 1868. A partir del 1883, una ordre del govern especificava que les poblacions de més de 600 habitants podien formar un cementiri no catòlic al mateix lloc que el municipal, tot i que separats. Així s'ampliaren els terrenys cap al sud i el 1884 es feren les obres. El cementiri civil va ser independent des del 1884 fins al 1931 i, posteriorment, del 1939 al 1977, quan desapareixen les divisions entre tots dos.
L'any 1899, el cementiri catòlic es torna a ampliar amb la construcció del tercer departament, i els nínxols passaren de les tres filades inicials a les cinc actuals.
Durant la guerra civil (1936-1939), a part d'adquirir més terres per a futures ampliacions, es va destruir la capella catòlica ubicada al primer departament. Posteriorment al conflicte bèl·lic, també es va ampliar el passeig central.
Actualment, el cementiri manté una placeta on antigament s'acomiadava el dol en els enterraments, una capella que únicament s'utilitza el dia del Difunts, un dipòsit i una sala d'autòpsies.Figueres ha tingut tres cementiris públics: el medieval situat a l'entorn de l'església parroquial de Sant Pere, un de modern situat en una part de l'espai que ocupa el Teatre Museu Dalí i l'actual a la carretera del Far.
L'any 1814, l'Ajuntament es decideix a fer el nou cementiri en una gran finca de 25 vessanes propietat del polític figuerenc Tomàs de Puig, tot i que el pagament no es feu efectiu fins l'any 1824. El 1816 s'acorda la construcció amb “nínxols per aquelles persones que volguessin enterrar-s'hi, com es practica a diversos lloscs”. Fins aquell moment, les sepultures es feien s...
)
)
)
)
)
)
)