| Tipus d'ús |
|
|
| Original |
Defensiva |
Castell |
| Actual |
Cultura |
Monument |
|
Estat de conservació: Mitjà
|
|
| Protecció: BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. Registre / Catàleg: 473-MH
|
|
Disposició: Decret
|
|
Data Disposició: 22/04/1949
|
|
Publicació: BOE
|
|
Data publicació: 05/05/1949
|
|
| Descripció |
El castell-palau d'Arbeca era un magnífic edifici renaixentista, amb quatre torres d'angle i una gran torre central. Al voltant del pati central s'articulaven diversos espais i el recinte castral continuava per tota la banda oest amb una altra sèrie d'edificacions, entre les quals es trobava l'accés principal al recinte. Es conserven part de la muralla, una torre rodona amb base atalussada, el sòcol d'una altra i part dels murs atalussats de la base. L'aparell que roman és de carreus proporcionats i ben treballats. En diverses parts, sobretot a migdia, la muralla ha estat foradada i s'hi ha obert coberts i magatzems. Els diferents conflictes bèl·lics viscuts a Catalunya entre el segle XVII i el segle XIX van perjudicar fortament aquesta fortificació, a la qual cosa, cal afegir la construcció a finals del segle XIX dels dipòsits municipals d'aigua i, a mitjan segle XX, de l'escola del poble. Tot plegat fa que, actualment, les restes del castell-palau d'Arbeca es trobin molt malmeses.
El castell-palau d'Arbeca era un magnífic edifici renaixentista, amb quatre torres d'angle i una gran torre central. Al voltant del pati central s'articulaven diversos espais i el recinte castral continuava per tota la banda oest amb una altra sèrie d'edificacions, entre les quals es trobava l'accés principal al recinte. Es conserven part de la muralla, una torre rodona amb base atalussada, el sòcol d'una altra i part dels murs atalussats de la base. L'aparell que roman és de carreus proporcionats i ben treballats. En diverses parts, sobretot a migdia, la muralla ha estat foradada i s'hi ha ob...
|
| Notícies històriques |
Castell termenat. L'any 1156, Berenguer de Tarroja, conseller del comte de Barcelona Ramon Berenguer, va obtenir d'aquest la senyoria del castell i la vila d'Arbeca, que ell mateix havia repoblat abans de la presa de Lleida. A la segona meitat del segle XII aquí s'hi acreditaven els drets de la família Santafè. En aquell mateix segle les famílies consignades, Tarroja i Santafè, es van entroncar. Però no serà fins al segle XIII, amb l'enllaç entre Agnès de Tarroja i Ramon Folc, fill i successor del Guillem de Cardona, que s'origini la propietat del casal de Cardona sobre Arbeca. Al segle XIV hi senyoreja Lluís Cornell i de Cardona. Els Cornell traspassaran Arbeca a la nissaga dels Pallars i en concret, a Jaume Roger de Pallars. Però aquest senyoriu és efímer atès que el 1388, el comte de Cardona recompra el lloc. El 1435, essent castlà o governador d'Arbeca el cavaller Berenguer de Tamarit, consta que es realitzen obres al mur d'Arbeca, probablement l'emmurallament de la vila. Sembla que fou Joan Ramon Folc III, comte de Prades i Cardona, qui reprèn la restauració del castell al segle XV. Al 1491, el seu hereu, Joan Ramon Folc IV, inaugura el ducat de Cardona i als segles posteriors, XVI-XVII, el castell esdevé residència principal dels Ducs de Cardona, una de les famílies amb més poder econòmic i polític de l'època. L'edifici era famós per les 365 finestres, fetes reixar el 1620 pel duc Enric d'Aragó.
A la guerra dels Segadors (1640-52) la vila, considerada una plaça important, és fortificada essent conquerida al 1646 pel Marquès de Leganés en nom de Felip IV. En aquesta contesa, Arbeca pateix estralls importants i en particular el castell que queda deshabitat i comença el camí de la seua degradació. Poc després, en ocasió de la Guerra de Successió (1710-14) novament entra en conflicte, fins al punt que Felip V n'ordena la destrucció. Això no obstant, el lloc continua jugant un paper defensiu si tenim en compte que al 1836, a l'inici de la primera carlinada, el capitost carlí Ramon Arbonés ordenà calar foc a les portes prèvia partença de les seves tropes i que a la tercera carlinada (1874-76), el castell és refortificat. Però la davallada iniciada al 1652 ja és irreversible fins al punt que des de fa anys, les seues pedres són sostretes i inclús venudes mitjançant el tresorer del Duc per a la construcció de cases i edificis, com el Molí Nou. Tot i l'enrunament però, el castell encara manté part de l'aparença fins a primers de la dècada del segle XX, quan segons Lladonosa, s'utilitzaren pedres per a la construcció de la carretera de Bellpuig a Flix.
Quant a la propietat de l'edifici, cal fer notar que la decadència del castell coincideix aproximadament amb la mort sense descendència de l'últim duc de Cardona, Pere Antoni Ramon Folc de Cardona (1611-90). Arran d'això, la casa de Cardona es traspassa a la casa ducal castellana dels Medinaceli que esdevenen mers administradors a distància dels delmes i els drets senyorials dels béns. A aquest fi, designen uns tresorers a Arbeca, un governador o procurador que normalment residirà a Tàrrega i, pels arrendaments, un col·lector, primer de Juneda i després d'Arbeca. A tall d'exemple, el 1851 aquest paper és adjudicat a través de subhasta a Antoni Gayroles d'Arbeca. Finalment, després de la desamortització el lloc serà venut en subhasta.
Castell termenat. L'any 1156, Berenguer de Tarroja, conseller del comte de Barcelona Ramon Berenguer, va obtenir d'aquest la senyoria del castell i la vila d'Arbeca, que ell mateix havia repoblat abans de la presa de Lleida. A la segona meitat del segle XII aquí s'hi acreditaven els drets de la família Santafè. En aquell mateix segle les famílies consignades, Tarroja i Santafè, es van entroncar. Però no serà fins al segle XIII, amb l'enllaç entre Agnès de Tarroja i Ramon Folc, fill i successor del Guillem de Cardona, que s'origini la propietat del casal de Cardona sobre Arbeca. Al segle XIV hi...
|
|
|
|
| Documentació |
| Nom Arxiu |
Lloc |
Comentari
|
| Fotografies |
Pere Català Roca, 1962 |
|
| Grabat del castell al s. XVIII |
Beaulieu |
(enginyer francès, mitjan segle) |
| Maqueta reconstrucció castell |
Jesús Elies |
|
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| Català i Roca, Pere |
1967-1979 |
Els castells catalans |
| Lladonosa, i Pujol, Josep |
1972-1973 |
Història de Lleida |
| Lladonosa, Josep |
1972-1974 |
Història de Lleida |
| Sans i Gené, Josep M. i Pau Sans, Antoni |
1983 |
Arbeca: Història i record |
| Serra Vilaró, Juan |
1966 |
Història de Cardona |
| Tarín- Iglesias, José |
1964 |
Arbeca. Entre la historia y la leyenda |
|
| |
|
)
)
)
)