La capella d'en Marcús és un dels edificis religiosos romànics més significatius de la ciutat de Barcelona, construït cap a l'any 1166 per iniciativa de Bernat Marcús.
L'edifici es localitza al districte de Ciutat Vella, en una illa de cases emmarcada pels carrers de Carders, la placeta d'en Marcús, Assaonadors i la Neu de Sant Cugat. El temple s'aixeca concretament en una petita parcel·la que es troba a la cantonada entre el carrer Carders (número 2) i la Placeta d'en Marcús.
Es tracta d'un edifici de petites dimensions, de planta rectangular cobert amb volta de canó i que no disposa d'absis, suprimit per la construcció dels edificis que envolten la capella. A la banda de la capçalera es localitza una mena de gran retaule o fornícula amb dues grans columnes d'ordre corinti que sostenen un entaulament sobre del qual es desenvolupa un arc de mig punt. Aquest arc disposa de diverses rosques que estan decorades amb motius vegetals daurats. L'espai localitzat entre les columnes està decorat amb una pintura abstracta contemporània i al centre es disposa una petita fornícula on es localitza una figura de la Mare de Déu entronitzada. Aquesta decoració d'inspiració neoclassicista en la capçalera, és visible també a la volta, daurada i amb cassetons. Compta també amb una cripta composta de tres petites naus.
A l'exterior la capella presenta un parament de pedra vista, fet amb carreus ben escairats i articulat a la banda superior, amb un cos d'arcs cecs. La teulada a doble vessant disposa d'un pronunciat ràfec i una espadanya que corona la façana on es troba l'entrada a l'edifici.
L'edifici disposa actualment de dues façanes, la principal que dona al carrer Carders i una secundària a la placeta d'en Marcús. A la del carrer Carders s'hi localitza la porta d'entrada al temple, la qual es configura amb un arc de mig punt motllurat que imposta a sobre de dues mènsules i una llinda recta, elements tots aquests fruit d'una reforma relativament contemporània. Aquesta façana es cobreix amb gran ràfec de fusta i teula que a manera de marquesina guareix la porta d'entrada al temple.
La façana que dona a la Placeta d'en Marcús és més complexa, ja que disposa de diverses obertures a diferent alçada i dissemblant tipologia. A la banda més propera al carrer Cardes, s'hi localitzen tres obertures -avui dia cegades- corresponents a tres antics nivells. La inferior, que encara funciona com porta d'accés lateral a la capella, està configurada per un arc apuntat que imposta en una llinda de pedra; a l'alçada del que hauria estat un primer pis es localitza una altra de les obertures, amb arc de mig punt i desplaçada de l'eix central on es localitza la porta inferior. Finalment a sota de les arcuacions que rematen la façana es troba l'altra obertura, de menor alçària que la inferior però amb la mateixa composició formal i estilística.
Pel que fa a la banda del mur més propera al carrer Assaonadors, s'hi localitza un gran arc apuntat que imposta a la banda més oriental en una mènsula, mentre que a la més occidental ho fa directament a sobre del muntant. Aquest arc es troba actualment tapiat i s'hi localitza en l'escultura d'una Mare de Déu.
Destaca especialment de tota la façana, les mènsules en les quals imposten els arcs localitzats a sota de la coberta, moltes de les quals encara conserven la traça original, que reprodueixen caps humans.La capella d'en Marcús és un dels edificis religiosos romànics més significatius de la ciutat de Barcelona, construït cap a l'any 1166 per iniciativa de Bernat Marcús.
L'edifici es localitza al districte de Ciutat Vella, en una illa de cases emmarcada pels carrers de Carders, la placeta d'en Marcús, Assaonadors i la Neu de Sant Cugat. El temple s'aixeca concretament en una petita parcel·la que es troba a la cantonada entre el carrer Carders (número 2) i la Placeta d'en Marcús.
Es tracta d'un edifici de petites dimensions, de planta rectangular cobert amb volta de canó i que no disposa d'...
Notícies històriques
La capella d'en Marcús té un origen romànic i originàriament formava part d'un alberg per a viatgers i hospital per a pobres, situat al camí que conduïa al Vallès i que en època romana es corresponia amb l'antiga Via Franca (que anava cap a França) avui carrer dels Carders.
El conjunt va ser construït, juntament amb un cementiri, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús. El bisbe li concedí l'autorització el 1147, però sembla que les obres no s'iniciaren fins al 1166, concloent-se el 1188. A final del segle XII o principis XIII la confraria dels "troters de la bústia", formada pel servei de correus del mateix Marcús, es posaria sota l'advocació de la Mare de Déu de la Guia, ubicada a la capella. Va ser seu de la "Confraria dels Correus a Cavall i a Peu" la primera organització postal que va existir a Europa.
Pel que fa a la seva conservació al llarg del temps, cal destacar que l'accés principal que és a la façana, la teulada, la finestra i l'espadanya foren refets al segle XIX, moment en què el conjunt conegué altres transformacions, com l'aixecament damunt de la volta d'un pis, suprimit a la restauració de 1954. També d'aquesta època dataria l'ornamentació de gust neoclàssic que revestí els interiors, estucant els paraments i ocultant la volta amb un enteixinat, decoració que patí els incendis de la Setmana Tràgica i de la Guerra Civil i que fou restaurada el 1954 i, novament, el 1980.
La reixa que alinea la capella amb l'edifici al qual és adossada, fou afegida entre 1916 i 1917.La capella d'en Marcús té un origen romànic i originàriament formava part d'un alberg per a viatgers i hospital per a pobres, situat al camí que conduïa al Vallès i que en època romana es corresponia amb l'antiga Via Franca (que anava cap a França) avui carrer dels Carders.
El conjunt va ser construït, juntament amb un cementiri, sota la iniciativa del burgès Bernat Marcús. El bisbe li concedí l'autorització el 1147, però sembla que les obres no s'iniciaren fins al 1166, concloent-se el 1188. A final del segle XII o principis XIII la confraria dels "troters de la bústia", formada pel servei...
)
)
)
)