El conjunt el formaven dos mòduls corresponents a dues escoles. Com que es va preveure una futura ampliació, varen construir-se en un extrem del solar deixant els laterals lliures per a una futura connexió. Als anys cinquanta va fer-se l'ampliació, però no es va respectar el sistema originari de mòduls idèntics.
Les escoles varen construir-se seguint els principis del GATCPAC en quant a l'arquitectura escolar: espai i mobiliari proporcionat a les dimensions dels nens, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació.
Es tracta d'un edifici de planta baixa, de superfícies planes, amb grans finestrals que serveixen per organitzar els espais sempre a partir de la seva funcionalitat. Inicialment es composava de quatre classes de quaranta alumnes, amb els serveis corresponents. Cada classe comunica amb una terrassa descoberta. El corredor és el vestíbul i guarda-roba. Comunica amb l'exterior a través d'un porxo mitjançant una rampa d'accés. Els lavabos tenen ventilació transversal. A l'exterior, els murs plans i arrebossats responen al mateix interès funcional propi de l'estil racionalista de l'edifici. Les cobertes són de teula.
Als anys cinquanta es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de cossos autònoms.El conjunt el formaven dos mòduls corresponents a dues escoles. Com que es va preveure una futura ampliació, varen construir-se en un extrem del solar deixant els laterals lliures per a una futura connexió. Als anys cinquanta va fer-se l'ampliació, però no es va respectar el sistema originari de mòduls idèntics.
Les escoles varen construir-se seguint els principis del GATCPAC en quant a l'arquitectura escolar: espai i mobiliari proporcionat a les dimensions dels nens, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació.
Es tracta d'un edi...
Notícies històriques
Aquestes escoles nacionals són fruit del govern de la Generalitat durant el període de la República, seguint els interessos de l'ensenyament primari que, a partir del 1931, desenvolupà unes noves tècniques educatives que podien satisfer els ideals democràtics del moment. Es promovia el laïcisme escolar i l'escola unificada enfront a la tradició de separar nens i nenes. Aquesta Escola Nacional, que hores d'ara es coneguda com les "Escoles Nacionals Velles" de la Carrerada, foren no solament una innovació en el món de l'arquitectura, sinó també en el concepte d'entendre la pedagogia, a la vegada que donaven més capacitat a les aules i als espais d'esbarjo.
Des de principis dels anys 30, a Catalunya i a la resta d'Europa es va anar desenvolupant un moviment atent a les demandes socials, facilitat per la proclamació de la II República. Les condicions de vida havien de ser més favorables, això afectava els espais públics i privats. El GATCPAC (Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de la Cultura Contemporània), fundat per Josep Lluís Sert al novembre de 1930, promovia una sèrie d'idees a tenir en compte quan es construïa una escola, i les escoles de Palau van ser ideades com a "escola tipus", és a dir, pensada com a model a seguir en posteriors grups escolars.Aquestes escoles nacionals són fruit del govern de la Generalitat durant el període de la República, seguint els interessos de l'ensenyament primari que, a partir del 1931, desenvolupà unes noves tècniques educatives que podien satisfer els ideals democràtics del moment. Es promovia el laïcisme escolar i l'escola unificada enfront a la tradició de separar nens i nenes. Aquesta Escola Nacional, que hores d'ara es coneguda com les "Escoles Nacionals Velles" de la Carrerada, foren no solament una innovació en el món de l'arquitectura, sinó també en el concepte d'entendre la pedagogia, a la vegada...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BOHIGAS, Oriol
1970
Polèmica arquitectura catalana
Marzà, Fernando i Subirà, Roger
2017
Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya
Miralles, Francesc
1983
L'època de les avantguardes, 1917-1970 a Història de l'Art Català