L'església de Sant Martí es troba isolada al lloc anomenat Guixeres. És d'una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis quadrat. Al segle XVII s'amplià amb una capella i la sagristia al costat de tramuntana. Tot el conjunt ha estat sobrealçat. Rep la llum de llevant per la finestra de l'absis, de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat. N'hi ha una altra de molt semblant al mur de migjorn i altre més al mur de la sagristia, d'època posterior. La porta, un arc de mig punt adovellat, és a migjorn. La porta està ornamentada amb uns ferros que segueixen models utilitzats als segles XII i XIII. La coberta interior és de volta apuntada amb un arc preabsidal també apuntat. Aquest presenta al cantó de l'evangeli, i 1 metre al cantó de l'epístola, una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell. El parament es a base de carreus de pedra tosca ben tallats i afilerats. La teulada es a dues vessants i el frontis, a ponent, es coronat per un campanar d'espadanya, amb dues llargues finestres cobertes amb un arc de mig punt, al qual s'hi accedeix per una escala. Tota la façana meridional està closa per un mur de pedra que delimita un espai de forma pentagonal que constitueix el cementiri.L'església de Sant Martí es troba isolada al lloc anomenat Guixeres. És d'una sola nau rectangular, capçada a llevant per un absis quadrat. Al segle XVII s'amplià amb una capella i la sagristia al costat de tramuntana. Tot el conjunt ha estat sobrealçat. Rep la llum de llevant per la finestra de l'absis, de doble esqueixada i coberta amb un arc de mig punt adovellat. N'hi ha una altra de molt semblant al mur de migjorn i altre més al mur de la sagristia, d'època posterior. La porta, un arc de mig punt adovellat, és a migjorn. La porta està ornamentada amb uns ferros que segueixen models utilit...
Notícies històriques
Res no sabem d'aquesta església que sigui anterior al 16 de setembre de 1088, data en que el Comte Ermengol IV d'Urgell i la seva muller Adelaida cediren a Santa Maria de Solsona, sis esglésies parroquials entre les quals hi havia Sant Martí de Guixers ("Gissers").
Anys mes tard, el 19 de març de 1343, Guillem, abat de Tavèrnoles, confirmà l'obligació que el prior de Sant Llorenç, Bernat, disposà els homes de Linya sobre els drets i els rèdits de la parròquia de Sant Martí de Guixers. Aquesta església fou sufragània de la parròquia de Castelltort. Actualment s'hi celebra culte. Per la seva tipologia i la tecnologia de construcció es pot situar a finals del XII o a principis del XIII, en el moment en que hom torna a utilitzar el tipus absidal rectangular.
Els ferros de la portalada, tot i que sembla tractar-se d'un element arquitectònic posterior al romànic, és evident que l'artesà que l'elaborà, ho feu seguint els models utilitzats als segles XII i XIII. El desordre de la disposició dels motius, l'acabat del treball i els sistema adoptat per clavar-lo a la porta amb uns claus molt petits i quasi sense cabota, és el que ens fa considerar que es tracte d'un treball posterior.Res no sabem d'aquesta església que sigui anterior al 16 de setembre de 1088, data en que el Comte Ermengol IV d'Urgell i la seva muller Adelaida cediren a Santa Maria de Solsona, sis esglésies parroquials entre les quals hi havia Sant Martí de Guixers ("Gissers").
Anys mes tard, el 19 de març de 1343, Guillem, abat de Tavèrnoles, confirmà l'obligació que el prior de Sant Llorenç, Bernat, disposà els homes de Linya sobre els drets i els rèdits de la parròquia de Sant Martí de Guixers. Aquesta església fou sufragània de la parròquia de Castelltort. Actualment s'hi celebra culte. Per la seva ...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1991
Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental
Riu Riu, Manel
"La Canònica de Santa Maria de Solsona", a Urgellia
Riu Riu, Manel
"Diplomatari de Sant Llorenç de Morunys" a Urgellia
)
)
)
)