L'església de Sant Miquel es troba aïllada, a la banda esquerra de la Vall de Bac, prop de la casa forta de la Torre. És una senzilla construcció d'una nau, campanar d'espadanya i absis quadrangular; tot el conjunt és cobert per un teulat a doble vessant de teula.
A la part superior de la façana de ponent es troba el campanar d'espadanya de doble arcada i teulat a doble vessant.
La façana de migdia presenta tres obertures, dues finestres i el portal d'accés. Aquest, és adovellat i presenta una ferramenta possiblement d'època moderna.
A la façana de llevant hi ha les restes d'una construcció que podria haver estat una rectoria aixecada durant època moderna, avui aterrada. Només se'n conserva una traça a nivell de terra i una obertura tapiada d'una porta que donava accés a la zona de l'absis de l'església.
El carreuat de l'església és ben treballat i escairat, disposat amb filades regulars, sobretot a la façana de migdia. A les de llevant i nord, les carreus són ben treballats , però de formes més petites i rectangulars. La façana de ponent, tot i que actualment tapada de forma parcial per una heura, s'aprecia que el carreuat seria més similar a la façana sud que a les altres.
L'interior de l'església es pot observar la nau amb volta apuntada, tota revestida i amb traces de pintures murals geomètriques com nervis d'arcada i claus de volta. Hi ha dues fornícules a les parets nord i sud a la zona del presbiteri. Actualment no s'aprecia altar, tot i que s'observa la traça del lloc on hauria estat. Pot haver estat desmuntat o espoliat. També s'aprecia el tapiat de la porta que hauria donat a la sagristia.
Tot i que hi ha un petit cementiri proper a l'església amb nínxols que dataria dels segles XIX-XX ( uns metres cap a l'oest de l'església), l'espai d'entorn de l'absis podria haver estat la zona cementirial d'època medieval i moderna.L'església de Sant Miquel es troba aïllada, a la banda esquerra de la Vall de Bac, prop de la casa forta de la Torre. És una senzilla construcció d'una nau, campanar d'espadanya i absis quadrangular; tot el conjunt és cobert per un teulat a doble vessant de teula.
A la part superior de la façana de ponent es troba el campanar d'espadanya de doble arcada i teulat a doble vessant.
La façana de migdia presenta tres obertures, dues finestres i el portal d'accés. Aquest, és adovellat i presenta una ferramenta possiblement d'època moderna.
A la façana de llevant hi ha les restes d'una ...
Notícies històriques
L'any 978 el lloc s'esmenta con "Avellana Curba" sense menció de l'església. L'any 998 ja era una feligresia i l'església ve designada amb els mots següents: "Sancti Mikaelis, qui est situs in valle Segurilias in villa que dicitur Avellana Curva". Un tal Eribert, que percebia els delmes en nom del bisbe, els cedí a l'abat Arnulf de Sant Pere de Besalú. La visita pastoral més antiga de la que hi ha testimoni documental data del 30 d'octubre de 1329. Per ella se sap que els delmes eren rebuts pel monestir de Vilabestran, el de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Pere de Besalú.
És l'església més ben conservada de la vall, i fins ara parròquia. Antigament ho era Sant Andreu de Porreres fins que el bisbe de Girona, el doctor Pol i Baralt, va acordar traslladar-la a Sant Miquel perquè no complia "les més elementals necessitats d'higiene i de culte".L'any 978 el lloc s'esmenta con "Avellana Curba" sense menció de l'església. L'any 998 ja era una feligresia i l'església ve designada amb els mots següents: "Sancti Mikaelis, qui est situs in valle Segurilias in villa que dicitur Avellana Curva". Un tal Eribert, que percebia els delmes en nom del bisbe, els cedí a l'abat Arnulf de Sant Pere de Besalú. La visita pastoral més antiga de la que hi ha testimoni documental data del 30 d'octubre de 1329. Per ella se sap que els delmes eren rebuts pel monestir de Vilabestran, el de Sant Joan de les Abadesses i el de Sant Pere de Besalú.
És l'esglé...
Anys
Obra
1989
Restauració
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ESPUÑA, C.
2004
Estudi de l’estat i conservació del patrimoni monumental de l’Alta Garrotxa