El tossal on hi ha el vilatge és un esperó destacat que domina la vall d'Adar pel nord, la de Bigues i Maials, pel sud i la unió de totes tres per l'oest. La seva superfície es gairebé plana i fa uns 80 m de llarpcumatgada per 40 m d'amplada. Al bell mig destaca una capella dedicada a Sant Marc, que podria datar del segle XVIII.
Darrere seu hi ha l'element més singular del lloc: es tracta d'un arc de diafragma apuntat que resta dret sense cap estructura a la vora. Té 34 dovelles, fa 3.60 m d'alçada i 6.30 de llum, i les dimensions dels seus carreus són 54 cm per 38 cm. Hi ha indicis a l'est i a l'oest de l'existència de murs que podrien correspondre a l'edifici del qual forma part aquesta arcada. L'historiador J. Lladonosa defensà l'origen àrab del lloc i considerà encertadament l'arc esmentat com d'un edifici posterior.
El més interessant en aquest indret és l'existència, al planell que hi ha el cim del turó, de nombroses restes de murs dels habitatges del poble que hi hagué a l'època medieval. Al sector sud-oest és on es veu més bé. S'endevina l'existència de set o vuit parets paral·leles, separades entre elles uns 3 o 4 m i que cloïen, a banda i banda, uns espais rectangulars que corresponen a uns habitatges. El gruix dels murs, fets amb carreus, és d'uns 70 cm.El tossal on hi ha el vilatge és un esperó destacat que domina la vall d'Adar pel nord, la de Bigues i Maials, pel sud i la unió de totes tres per l'oest. La seva superfície es gairebé plana i fa uns 80 m de llarpcumatgada per 40 m d'amplada. Al bell mig destaca una capella dedicada a Sant Marc, que podria datar del segle XVIII.
Darrere seu hi ha l'element més singular del lloc: es tracta d'un arc de diafragma apuntat que resta dret sense cap estructura a la vora. Té 34 dovelles, fa 3.60 m d'alçada i 6.30 de llum, i les dimensions dels seus carreus són 54 cm per 38 cm. Hi ha indicis a l'est...
Notícies històriques
Gairebé no hi ha notícies sobre aquest lloc. Algun autor ha considerat que podia haver estat el campament pompeià de la darrera fase de la batalla d'Ilerda l'any 49 aC, però no hi ha cap prova que ho demostri. La documentació esmenta Pere Arnau de Cervera com a senyor d'Adar al començament del segle XIV, el qual concedí una carta de poblament l'any 1314 a una sèrie de famílies perquè poblessin i fortifiquessin el lloc, cosa que vol dir que la primera repoblació de l'indret devia d'haver fracassat. Ja en època moderna consta que Adar era dels hospitalers de Torres de segre.
El 31 de març del 2019, l'arc es va enderrocar accidentalment per un camió. Les obres de reconstrucció es van finalitzar el 16 de novembre d'aquell mateix any. Aquests treballs van permetre situar la cronologia de l'arcada a les acaballes del segle XV, així com confirmar la seva pertinença a un gran casal de dues plantes de parets de tàpia i basament de pedres, les quals actualment són visibles. Es conserva el llindar de la porta oberta al nord i, dins, s'han localitzat els basaments de dues arcades més, de mida més petita, que expliquen el vell topònim del tossal de les Arcades, en plural.
A més, s'ha confirmat l'existència d'una muralla perimetral que tancava el poblat d'origen medieval, el qual tindria un moment original d'època andalusina i una segona fase de recuperació en el segle XIV. El gran edifici al qual pertanyia l'arcada possiblement es va construir quan l'indret passà a mans de la comanda hospitalera de Torres de Segre. A partir del segle XVIII, s'haurien aprofitat elements de les ruïnes en que estaria definitivament el lloc per bastir l'ermita de Sant Marc.Gairebé no hi ha notícies sobre aquest lloc. Algun autor ha considerat que podia haver estat el campament pompeià de la darrera fase de la batalla d'Ilerda l'any 49 aC, però no hi ha cap prova que ho demostri. La documentació esmenta Pere Arnau de Cervera com a senyor d'Adar al començament del segle XIV, el qual concedí una carta de poblament l'any 1314 a una sèrie de famílies perquè poblessin i fortifiquessin el lloc, cosa que vol dir que la primera repoblació de l'indret devia d'haver fracassat. Ja en època moderna consta que Adar era dels hospitalers de Torres de segre.
El 31 de març d...
Anys
Obra
2019
Reconstrucció
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
Arxiu del COAC
Lleida
Fotografies
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ACN Llardecans
16/11/2019
La Diputació de Lleida finalitza la recuperació de l'arc d'Adar de Llardecans
Català i Roca, Pere
1967-1979
Els castells catalans
Pladevall i Font, Antoni, dir.
1997
Catalunya Romànica. Segrià, les Garrigues, el Pla la Segarra, l'Urgell
