Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó amb llunetes i feta de rajol, reforçada per tres arcs torals que arrenquen de pilastres. La primera volta degué ser de canó, de perfil semicircular i fou substituïda durant la reforma barroca. La capçalera és absidal i l'angle sud-est està reforçat per un contrafort; la volta de l'absis s'inicia en una motllura bisellada. La porta se situa en el mur nord i presenta un arc en degradació, amb un guardapols motllurat en l'extradós. Pel que fa a la façana oest, avui visible després de diversos enderrocaments, destaca la presència d'una primitiva porta amb una peça monolítica horitzontal situada a l'alçada de l'extradós; podria tractar-se d'un element pertanyent a una fase anterior de l'edifici.Es tracta d'una església d'una sola nau, coberta amb volta de canó amb llunetes i feta de rajol, reforçada per tres arcs torals que arrenquen de pilastres. La primera volta degué ser de canó, de perfil semicircular i fou substituïda durant la reforma barroca. La capçalera és absidal i l'angle sud-est està reforçat per un contrafort; la volta de l'absis s'inicia en una motllura bisellada. La porta se situa en el mur nord i presenta un arc en degradació, amb un guardapols motllurat en l'extradós. Pel que fa a la façana oest, avui visible després de diversos enderrocaments, destaca la presència d...
Notícies històriques
Les primeres referències al topònim Tenrui i Tenriu corresponen al cartulari del monestir d'Alaó i daten del segle X. Després el nom continua apareixent en les covinences comtals pallareses del segle XI. L'església de Sant Pere de Tercui va ser el centre d'una pabordia que depenia de Sant Pere de Rodes. La gènesi d'aquest monestir data de l'any 1061 i es probable que la seva ubicació originària estigués a l'església veïna de Santa Maria. Sembla que amb el pas del temps la comunitat va arribar a tenir abat propi, més endavant va estar governada per un prepòsit i, finalment per un paborde, títol que encara ostentava el rector de la parròquia al segle XIX.Les primeres referències al topònim Tenrui i Tenriu corresponen al cartulari del monestir d'Alaó i daten del segle X. Després el nom continua apareixent en les covinences comtals pallareses del segle XI. L'església de Sant Pere de Tercui va ser el centre d'una pabordia que depenia de Sant Pere de Rodes. La gènesi d'aquest monestir data de l'any 1061 i es probable que la seva ubicació originària estigués a l'església veïna de Santa Maria. Sembla que amb el pas del temps la comunitat va arribar a tenir abat propi, més endavant va estar governada per un prepòsit i, finalment per un paborde, títol...
