És un edifici marcat per les noves idees racionalistes i constitueix, de fet, l'obra més important de l'autor. Armengou va saber triar un solar d'excel·lents condicions per a la intervenció.
És una edificació de quatre plantes, més una planta soterrani per a les instal·lacions. Està ordenat estructuralment segons el criteri basat en tres crugies paral·leles, orientades en direcció sud est per l'aprofitament màxim del sòl. Les aules s'ubiquen a la primera crugia, que dona a la façana principal, i és de 6,4 m. En una segona crugia -central- de 3 m hi ha el nucli de circulacions que dona accés a les diferents dependències. A la tercera crugia, de 4,75 m, amb façana a la part posterior, s'hi troba un conjunt de peces funcionalment auxiliars per a l'activitat de l'edifici o serveis. L'edificació respon a criteris constructius considerats com a tècniques bàsiques en l'edificació actual i, per tant, hi ha una estructura de formigó armat. Els tancaments són de maó i les façanes, arrebossades i pintades, no fan cap concessió a l'ornamentació.
Tots els criteris de racionalisme constructiu es varen respectar en aquesta obra: simplicitat en el volum, ús de coberta plana i les finestres allargades.És un edifici marcat per les noves idees racionalistes i constitueix, de fet, l'obra més important de l'autor. Armengou va saber triar un solar d'excel·lents condicions per a la intervenció.
És una edificació de quatre plantes, més una planta soterrani per a les instal·lacions. Està ordenat estructuralment segons el criteri basat en tres crugies paral·leles, orientades en direcció sud est per l'aprofitament màxim del sòl. Les aules s'ubiquen a la primera crugia, que dona a la façana principal, i és de 6,4 m. En una segona crugia -central- de 3 m hi ha el nucli de circulacions que dona accés...
Notícies històriques
L'edifici fou projectat l'any 1932 per Pere Armengou i Torra, arquitecte municipal de Manresa, i inaugurat el 1934. El col·legi "Renaixença" és l'obra més important d'aquest arquitecte; aquest mateix va ser l'autor del disseny de la part del mobiliari de l'escola, seguint els criteris proposats per la Bauhaus. Posteriorment, cap al 1968, es portaren a terme una sèrie d'intervencions que, malgrat que modificaren substancialment l'obra, en respectaren l'esperit inicial.
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BOVER, I.; BARAUT, A.M.
1990
El Pou de la gallina : revista d'informació i opinió
Marzà, Fernando i Subirà, Roger
2017
Anàlisi i valoració del patrimoni arquitectònic del segles XIX i XX a Catalunya
VILARÓ, J.
1983
Art a Manresa : segles XIX i XX : diccionari enciclopèdic d'art i artistes a Manresa segles XIX i XX (de 1801 a 1983)
)
)
)
)