Claustre gòtic de planta quasi quadrada i coberta de bigues de fusta tallada
Consta de dos pisos de galeries amb arcs ogivals (8 a un costat i 9 a un altre: 34 ogives) recolzats en primes columnes de pedra de Girona. El pis inferior és l'obra més antiga, del segle XIV, les seves arcades es recolzen sobre fines i esveltes columnes amb fust polilobulat, d'alabastre de Beuda. Els capitells són també gòtics, amb dues rengleres d'acants estilitzats i florons sota l'àbac. Aquest pis és semblant al claustre del Monestir de Jonqueres. El pis superior és més tardà, probablement de la segona meitat del segle XV, i fou obrat a semblança de l'obra més antiga, però amb les columnes rodones i de menor alçada.
Als angles del claustre inferior hi ha quatre arcs, un d'ells carpanell, que descarreguen sobre mènsules terminals. A l'angle nord-est es pot veure l'arrencament d'uns arcs, vestigis d'una tribuna avui desapareguda. Completa el conjunt una font gòtica a l'angle nord-oest i una porta, també gòtica, a l'angle nord-est, que comunica amb el jardí.
Mènsules terminals: imatges
1. Lluita d'animals fantàstics
2. Lluita d'animals fantàstics
3. Un àngel tocant el llaüt
4. Dos àngels sostenint un escut amb una flor de lis
5. Un monjo llegint un llibre
6. Un bisbe amb el bàcul i una santa amb un castell i una palma
7. Dos lleons que trepitgen el cap d'un rei
8. Un ésser fantàstic
Porta d'accés al jardí
Formada per dos massissos pilars amb aresta i arc ogival. Els capitells, de pedra, estan situats en una alçada de dos metres. Representen:
-Dret: al centre, l'Anunciació de la Verge; a l'interior del claustre, decoració floral; a l'exterior del claustre, animals fantàstics.
-Esquerre: al centre, Adam i Eva al Paradís; a l'interior del claustre, Sant Jordi lliurant la donzella del drac davant els reis, que ho contemplen des d'una finestra; a l'exterior, la visitació de la Verge i Sant Miquel Arcàngel.
Galeria inferior
Columnes formades per l'agrupació de quatre prismes cilíndrics amb una base i un capitell comú. La base és un sòcol quadrat que suporta un peu falcat per quatre esferes. Els capitells, en forma d'àbac, són seriats i amb motius florals. A cada cara hi ha en relleu dues roses de cinc pètals i, entremig, un petit escut amb una flor de lis.
Galeria superior
Columnes de menor alçada que les del pis interior. Són de cos cilíndric i suporten capitells en forma d¡àbac amb motius florals i dues flors a cada cara.
Font gòtica
Formada per un marc de pedra a manera de columnes adossades que suporten un arc escarser, també adossat. A l'interior hi ha una decoració de motius florals en relleu. Les aixetes estan situades a la part inferior. El conjunt està coronat per una mena d'arcosoli que és un arc conopial, acabat en un motiu floral i que descansa sobre dos capitells adossats. L'espai estre el pinacle de l'arc conopial i la superfície de l'arc escarser està ocupar per un relleu que representa la Verge pujant les escales del temple.
Quan l'edifici fou traslladat de la plaça de Santa Anna a la rambla de Catalunya, la font fou emplaçada al costat del refectori per servir d'aiguamans de les monges. Actualment la font no guarda cap relació directa amb el servei originari.
Sepulcre
Situat en una de les galeries inferiors del claustre pertany a Sor Catalina Amada. Està enlairat i sostingut per dues mènsules bessones que reprodueixen la imatge de dos lleons. L'ornamentació consta d'una làpida amb dos escuts heràldics inscrits en sendes circumferències de garlandes i al centre una làpida amb la inscripció: " HIC IACET RPA KA AMADA PORISSA HUI MOR OBIIT ANO M D XXX". Tanca el sepulcre una imatge jacent de la difunta, de difícil accés degut a l'alçada a la que es troba. Està fet de la mateixa pedra grisa que el claustre.Claustre gòtic de planta quasi quadrada i coberta de bigues de fusta tallada
Consta de dos pisos de galeries amb arcs ogivals (8 a un costat i 9 a un altre: 34 ogives) recolzats en primes columnes de pedra de Girona. El pis inferior és l'obra més antiga, del segle XIV, les seves arcades es recolzen sobre fines i esveltes columnes amb fust polilobulat, d'alabastre de Beuda. Els capitells són també gòtics, amb dues rengleres d'acants estilitzats i florons sota l'àbac. Aquest pis és semblant al claustre del Monestir de Jonqueres. El pis superior és més tardà, probablement de la segona meitat d...
Notícies històriques
Fundat el 1351 amb monges vingudes de Prulla (Llenguadoc), el convent dominicà de Santa Maria de Monsió, ocupà diversos emplaçaments fins que el 1423 s'instal·laren a l'antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp, a la Plaça de Santa Anna de Barcelona, i aleshores adoptà el nom de Santa Maria de Montsió. La comunitat hi residí fins el 1835 quan en fou desposseïda. El 1846 el convent fou retornat a les monges que, entre el 1882 i el 1888, traslladaren l'església i el claustre a la Rambla de Catalunya i hi romangueren fins el 1947. Aquest any les monges es traslladaren a Esplugues de Llobregat, a Can Casanoves (antigament Mas Colomer) al carrer de l'Església. Hi fou dut el claustre. L'església del convent, a la Rambla de Catalunya, és ara parròquia de Sant Ramon de Penyafort.
El sepulcre fou traslladat juntament amb el claustre i sortosament ha romàs intacte. No podem dir el mateix dels sepulcres de les infantes de la Casa d'Aragó (sor Maria d'Aragó, fundadora del convent i la seva germana la infanta Blanca) que, inicialment situats a la cripta de l'església original, desaparegueren al primer trasllat. Fundat el 1351 amb monges vingudes de Prulla (Llenguadoc), el convent dominicà de Santa Maria de Monsió, ocupà diversos emplaçaments fins que el 1423 s'instal·laren a l'antic convent augustinià de Santa Eulàlia del Camp, a la Plaça de Santa Anna de Barcelona, i aleshores adoptà el nom de Santa Maria de Montsió. La comunitat hi residí fins el 1835 quan en fou desposseïda. El 1846 el convent fou retornat a les monges que, entre el 1882 i el 1888, traslladaren l'església i el claustre a la Rambla de Catalunya i hi romangueren fins el 1947. Aquest any les monges es traslladaren a Esplugues de Llo...
)
)
)
)