Reformes de l'església, claustre i obertura de finestrals.
Historicisme
Reforma de la façana i l'interior
Tipus d'ús
Original
Culte
Monestir
Actual
Culte
Parròquia
Titularitat
Eclesiàstica
Estat de conservació: Bo
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 19-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 03/06/1931
Publicació: Gaceta
Data publicació: 04/06/1931
Èpoques
Segles: XII - XV // XX -
Descripció
L'església actual, que ha sofert moltes transformacions, és un edifici de planta de creu grega, coberta amb voltes de canó. Sobre el creuer s'aixecà el segle XII una cúpula sobre trompes , sostinguda per unes columnes exemptes amb capitells corintis que han estat datats del segle X. Sobre la cúpula s'alçava el campanar romànic, dit la torre dels Ocells, avui desapareguda. Al segle XV s'hi afegí un absis gòtic, que ha estat mal restaurat com a romànic, i s'obrí l'actual portalada.
Hi ha restes d'impostes preromàniques en un espai cobert amb volta de creueria, al costat esquerra del presbiteri. Un petit espai cobert amb volta de canó, amb fragments de guixos renaixentistes, dóna entrada a la capella del Santíssim.
Al segle XVIII s'afegí un campanar octogonal al conjunt del monestir.
D'altra banda, la reconstrucció de la façana duta a terme el 1911 confereix a l'església una falsa aparença de palau neogòtic.
De l'antic claustre romànic, ampliat el segle XIV amb una galeria superior gòtica, se'n conserven alguns fragments al Museu d'Art de Catalunya, a d'altres col·leccions així com al carrer de Sant Ignasi de Terrassa.L'església actual, que ha sofert moltes transformacions, és un edifici de planta de creu grega, coberta amb voltes de canó. Sobre el creuer s'aixecà el segle XII una cúpula sobre trompes , sostinguda per unes columnes exemptes amb capitells corintis que han estat datats del segle X. Sobre la cúpula s'alçava el campanar romànic, dit la torre dels Ocells, avui desapareguda. Al segle XV s'hi afegí un absis gòtic, que ha estat mal restaurat com a romànic, i s'obrí l'actual portalada.
Hi ha restes d'impostes preromàniques en un espai cobert amb volta de creueria, al costat esquerra del presbiter...
Notícies històriques
L'antic monestir de Sant Pere de les Puelles fou fundat vers l'any 945 pels comtes Sunyer i Riquilda davant l'atri de l'església de Sant Sadurní, que d'acord amb la tradició hauria estat fundada l'any 801 per Lluís el Piadós. L'església de Sant Pere fou consagrada el 29 de juny de 945 i el monestir fou ocupat per una comunitat de monges benedictines, d'on prové el nom de les Puelles. El monestir centrava la vila nova de Sant Pere, extramurs, que el segle XIII restà englobada dins la segona muralla de la ciutat.
Destruït per la invasió d'al-Mansur el 985, el monestir fou refet pel comte Borrell II i pel bisbe Vives. Posteriorment, el 1147, els bisbes de Barcelona i de Vic consagraren una nova església més àmplia, que englobà l'antic atri de Sant Sadurní, el qual encara és esmentat documentalment el segle XI. Les impostes de factura tosca situades prop de l'actual capella del Santíssim han estat identificades com a restes d'aquesta antiga construcció.
Les nombroses destruccions i restauracions sofertes per l'església, així com la manca d'estudis arqueològics, dificulten la datació correcta de les diferents etapes constructives i dels elements que tradicionalment han estat considerats com a preromànics (impostes i capitells corintis).
L'any 1835, arran de la desamortització, el monestir fou destinat a presidi, fins que el 1873 fou aterrat per l'Estat. En subsistí només l'església, que resta com a parròquia.L'antic monestir de Sant Pere de les Puelles fou fundat vers l'any 945 pels comtes Sunyer i Riquilda davant l'atri de l'església de Sant Sadurní, que d'acord amb la tradició hauria estat fundada l'any 801 per Lluís el Piadós. L'església de Sant Pere fou consagrada el 29 de juny de 945 i el monestir fou ocupat per una comunitat de monges benedictines, d'on prové el nom de les Puelles. El monestir centrava la vila nova de Sant Pere, extramurs, que el segle XIII restà englobada dins la segona muralla de la ciutat.
Destruït per la invasió d'al-Mansur el 985, el monestir fou refet pel comte Borr...
Anys
Obra
2006
Humitats greus de filtracions i capil·laritat. Resoldre aquest assumpte concret.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Ainaud de Lasarte, Joan, dir.
1992
Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.
Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau
1947
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona
Amades, Joan
1984
Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella
Barral i Altet, Xavier
1981
L'art pre-romànic a Catalunya: segles IX-X
Carbonell i Estellés, Eduard
1975
L'art romànic a Catalunya. Segle XII
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Dalmases, Núria de; José Pitarch, Antonio
1986
Història de l'art català. Els inicis i l'art romànic: segles IX - XII
Hernàndez-Cros, J.E., Mora,G. i Pouplana,X.
1973
Guia de Arquitectura de Barcelona
Junyent, Eduard
1976
Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII
Pladevall i Font, Antoni
1968
Els monestirs catalans
Puig i Cadafalch, Josep; Falguera, Antoni de; Goday Casals, Josep
)
)
)
)