La casa del Gremi de Velers, obra d'una gran sobrietat estructural, és un dels edificis més decoratius de la Barcelona del segle XVIII, per la qualitat dels seus esgrafiats i per la imatge de la Mare de Déu, obra de l'escultor setcentista Joan Enrich, que orna dins d'una fornícula l'angle més visible de l'edifici.
Els esgrafiats cobreixen tots els murs exteriors: figures de cariàtides i columnes que sostenen entaulaments figurats a la planta noble i a la segona, i figures de nens o "putti" a la planta alta, completat amb decoració de rocalla i garlandes.
Entre 1928 i 1932 la casa fou objecte d'una restauració i ampliació, segons projecte de l'arquitecte Jeroni Martorell. Hom n'alterà la planta, rectangular en origen, amb una ampliació per la banda de la placeta de Lluís Millet, sector en el qual els esgrafiats són un calc fet per Ferdinandus Serra dels originals corresponents al cos més proper a la Via Laietana.La casa del Gremi de Velers, obra d'una gran sobrietat estructural, és un dels edificis més decoratius de la Barcelona del segle XVIII, per la qualitat dels seus esgrafiats i per la imatge de la Mare de Déu, obra de l'escultor setcentista Joan Enrich, que orna dins d'una fornícula l'angle més visible de l'edifici.
Els esgrafiats cobreixen tots els murs exteriors: figures de cariàtides i columnes que sostenen entaulaments figurats a la planta noble i a la segona, i figures de nens o "putti" a la planta alta, completat amb decoració de rocalla i garlandes.
Entre 1928 i 1932 la casa fou obj...
Notícies històriques
La seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, constituït el 1553 i conegut correntment com a Gremi de Velers (és a dir, de teixidors de vels de seda), fou construïda entre 1758 i 1763 per l'arquitecte Joan Garrido i Bertran, el projecte del qual guanyà enfront del de Marià Ballescà. Al cap de quatre anys del seu inici, les dificultats econòmiques aturaren l'obra, que fou represa gràcies a una ajuda de 6.000 lliures de la secretaria de la Cambra del Rei.
L'obertura de la Via Laietana féu perillar l'edifici, salvat en part mercès a la intervenció de Ramon N. Comas, estudiós dels esgrafiats de Barcelona. El 1914 Ferran Romeu en corregí l'alineació amb el nou carrer. L'edifici fou restaurat finalment per Jeroni Martorell (1928-32).La seu del Col·legi de l'Art Major de la Seda, constituït el 1553 i conegut correntment com a Gremi de Velers (és a dir, de teixidors de vels de seda), fou construïda entre 1758 i 1763 per l'arquitecte Joan Garrido i Bertran, el projecte del qual guanyà enfront del de Marià Ballescà. Al cap de quatre anys del seu inici, les dificultats econòmiques aturaren l'obra, que fou represa gràcies a una ajuda de 6.000 lliures de la secretaria de la Cambra del Rei.
L'obertura de la Via Laietana féu perillar l'edifici, salvat en part mercès a la intervenció de Ramon N. Comas, estudiós dels esgrafiats d...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1987
Catàleg del patrimoni arquitectònic i històrico-artístic de la ciutat de Barcelona
Ainaud de Lasarte, Joan; Gudiol, Josep; Verrié, Frederic-Pau
1947
Catálogo monumental de España: La ciudad de Barcelona
Cirici, Alexandre
1973
Barcelona pam a pam
Folch i Torres, Joaquim [et al.]
1955-1958
L'Art català
Hernández-Cros, Josep Emili; Mora i Gramunt, Gabriel; Pouplana i Navarro, Xavier
1973
Guía de Arquitectura de Barcelona
Martinell, Cèsar
1959-1963
Arquitectura i escultura barroques a Catalunya
Triadó, Joan Ramon
1984
Història de l'Art Català. L'època del barroc: segles XVII-XVIII
)
)
)
)