Conjunt delimitat per una paret o tanca., possiblement del segle XIV, que actualment es troba força reformat respecte la seva estructura original. Situat a l'extrem NE del barri de Sta. Clara, vora de la muralla del s. XIV, s'accedeix a través d'un pati exterior que comunica amb l'actual església, la portaria i els locutoris. Aquests es van fer nous en el lloc on hi hagué l'església utilitzada fins la Guerra Civil; en aquest sector la façana presenta un gran arc escarser tapiat (arc de descarrega de l'antiga església). El remat és horitzontal, amb un ull de bou senzill al mig. L'actual porta, entrat al mur, és apuntada, i el mur, de maçoneria arrebossada a sectors, es troba bastant deteriorat. Per altre banda, les portes de les dues estances són gòtiques, amb arcs apuntats de pedra en els que hi ha gravats diferents escuts d'execució tosca. El sector d'interès el conformen l'església esmentada, el claustre i una altre església gòtica enrunada, que només conserva els arcs faixons apuntats. El claustre pren el model franciscà d'arcs trilobulat sobre columnes esveltes compostes de capitell llis; resta molt mutilats.
Església de Nostra Senyora de les Neus (s. XIII-XIV)
Es tracta de l'edifici que avui utilitzen com a església les monges del monestir de Santa Clara. Adossat a la banda O del conjunt del conjunt, s'hi accedeix pel mateix pati que dona també pas de la porteria i locutoris. La façana és força senzilla, continuació de la porteria i amb la porta d'arc apuntat d'entrada com a únic element gòtic; a sobre d'ella una senzilla rosassa circular i com a remat una petita espadanya, totes dues modernes. L'interior, només conserva de l'estructura original els tres arcs apuntats de pedra que sostenen la coberta i les gruixudes pilastres que els perllonguen fins a terra. Els murs i el sostre són moderns, arrebossats i pintats. Al mur esquerre s'obren tres finestres apuntades amb senzills vitralls de color. Planta rectangular, amb fornícula apuntada en el mur frontal per exposar el Santíssim Sagrament.
Als peus de l'església hi ha el reracor, també de construcció moderna i es conserven els pilastres i mènsules que sostenien possiblement un d'anterior. La porta interior és de fusta i té la part central treballada amb talla, fent escuts i anagrames religiosos. En els inferiors hi ha l'inscripció "Año 1786".Conjunt delimitat per una paret o tanca., possiblement del segle XIV, que actualment es troba força reformat respecte la seva estructura original. Situat a l'extrem NE del barri de Sta. Clara, vora de la muralla del s. XIV, s'accedeix a través d'un pati exterior que comunica amb l'actual església, la portaria i els locutoris. Aquests es van fer nous en el lloc on hi hagué l'església utilitzada fins la Guerra Civil; en aquest sector la façana presenta un gran arc escarser tapiat (arc de descarrega de l'antiga església). El remat és horitzontal, amb un ull de bou senzill al mig. L'actual porta, ...
Notícies històriques
Sembla que el lloc va pertànyer a l'Ordre del Temple, sent també parròquia de Sant Miquel. Fou cedit a les monges de Sta. Clara, procedents de Barcelona, el s. XIII, iniciant-se aleshores les obres del convent actual, que es perllongarien també al llarg del s. XIV. Les notícies sobre les tres esglésies de les que té notícia i es conserven restes són avui força confuses. Les monges sofriren exclaustració el 1835, perdent-se aleshores el ric arxiu que conservaven. Amb la Guerra Civil el van abandonar de nou, i tot el conjunt restà molt afectat. Les germanes restaren, fins aleshores, al col·legi de St. Lluís, on s'estigueren 16 anys. En la dècada dels 50 del s. XX tornaren habitar susdit convent.
Església de Nostra Senyora de les Neus
En el lloc d'avui, es troba el convent. No obstant existí immediatament a la reconquesta un establiment del temple, una església parroquial de dedicada a St. Miquel. Fou cedit a les monges de Santa Clara en el segle XIII, quan aquestes es van traslladar des de Barcelona, i entre aquest segle i el següent sembla que tingué lloc la construcció del convent. A més de l'actual hi havia en el recinte dues esglésies més. Actualment hi ha una mig enrunada -conserva només l'arc de la volta- i l'altre adaptada com a sector de locutoris. Les notícies respecte a totes tres, però, resten molt confoses. Només sabem que l'actual no s'utilitzava com a església anteriorment a la Guerra Civil. Arribat aquest punt hem de preguntar-nos: ho era la segona de les altres dues esmentades? Fou adaptada com a tal després del 1939? Restava aleshores només dempeus la carcassa dels arcs?Sembla que el lloc va pertànyer a l'Ordre del Temple, sent també parròquia de Sant Miquel. Fou cedit a les monges de Sta. Clara, procedents de Barcelona, el s. XIII, iniciant-se aleshores les obres del convent actual, que es perllongarien també al llarg del s. XIV. Les notícies sobre les tres esglésies de les que té notícia i es conserven restes són avui força confuses. Les monges sofriren exclaustració el 1835, perdent-se aleshores el ric arxiu que conservaven. Amb la Guerra Civil el van abandonar de nou, i tot el conjunt restà molt afectat. Les germanes restaren, fins aleshores, al col·legi ...
)
)
)
)