Els cellers es van construir el 1918, i van ser la primera edificació de formigó armat que es va fer a Espanya. Es componen de naus industrials cobertes amb arcs parabòlics de formigó armat i parets mestres, amb la coberta plana esglaonada i a dues aigües. Són d'obra vista, la il·luminació és natural i entra per la coberta a la nau central. Es tracta d'una aproximació a l'arquitectura del temple, d'estructura diafragmàtica d'acord amb el tipus del gòtic civil català.
Notícies històriques
L'any 1918 Manuel Raventós i Domènech, mogut pel fervent increment de les vendes de l'empresa familiar Raventós i Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia, va decidir produir el seu propi raïm. Per això el 1914 adquireix 3.200 hectàrees de terres per a reconvertir-les al cultiu de la vinya, a més de fer construir 100 km de séquies per dur l'aigua des del canal d'Aragó i Catalunya, a les terres de Raimat.
Raimat era una entitat municipal descentralitzada de Lleida que havia quedat despoblat des de la Guerra dels Segadors i de la qual només quedava un castell àrab mig en runes. Raventós converteix aquesta entitat en la primera colònia agrícola establerta en aquesta zona. Per a la construcció de les infraestructures es posa en contacte amb Antoni Gaudí, el qual rebutja l'encàrrec per manca de temps, però recomana un dels seus deixebles, Joan Rubió i Bellver. Així doncs, Rubió projecta el celler, l'església i el poble, que havia d'acollir els treballadors.
L'any 1925, cinc anys abans de la seva mort, Raventós havia dividit la finca en nou parts, vuit de les quals es van repartir entre els seus fills mentre que la novena, on hi ha la bodega i el poble, era comuna per a tots els germans.L'any 1918 Manuel Raventós i Domènech, mogut pel fervent increment de les vendes de l'empresa familiar Raventós i Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia, va decidir produir el seu propi raïm. Per això el 1914 adquireix 3.200 hectàrees de terres per a reconvertir-les al cultiu de la vinya, a més de fer construir 100 km de séquies per dur l'aigua des del canal d'Aragó i Catalunya, a les terres de Raimat.
Raimat era una entitat municipal descentralitzada de Lleida que havia quedat despoblat des de la Guerra dels Segadors i de la qual només quedava un castell àrab mig en runes. Raventós converteix aq...
)
)
)