Antiga torre de telegrafia òptica situada a tocar de la torre fortalesa de Sant Jordi d'Alfama a 10 m d'altitud, a la Platja de Sant Jordi. Es troba en estat ruïnós, només es conserven restes dels murs de la planta baixa amb el sòcol i algunes espitlleres. Es tracta d'una construcció de planta quadrada feta de pedra extreta del mateix terreny. La salinitat del mar ha causat el desgast i l'ensorrament progressiu dels murs i la coberta. El seu estat d'abandonament també ha propiciat que la torre hagi sigut envaïda per la vegetació i hagi crescut un arbre en el seu interior.
Aquesta torre de la línia civil tenia comunicació visual directa amb la torre anterior de les Guàrdies (el Perelló), situada a 10 km, i amb la torre posterior del Sol (Mont-roig), a uns 18 km de distància.Antiga torre de telegrafia òptica situada a tocar de la torre fortalesa de Sant Jordi d'Alfama a 10 m d'altitud, a la Platja de Sant Jordi. Es troba en estat ruïnós, només es conserven restes dels murs de la planta baixa amb el sòcol i algunes espitlleres. Es tracta d'una construcció de planta quadrada feta de pedra extreta del mateix terreny. La salinitat del mar ha causat el desgast i l'ensorrament progressiu dels murs i la coberta. El seu estat d'abandonament també ha propiciat que la torre hagi sigut envaïda per la vegetació i hagi crescut un arbre en el seu interior.
Aquesta torre de l...
Notícies històriques
Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un altre operari veu des d'un altre punt, comunicat visualment, i el repeteix; d'aquesta manera un missatge es pot transmetre ràpidament des d'un punt a l'altre de la línia. Hi havia diverses maneres de realitzar les senyals, com un alt pal de fusta amb dos travessers als extrems que, accionats per politges, podien canviar de posició; cada posició era una lletra o clau que gràcies a un llibre de claus es podia desxifrar. Els operaris o torrers, disposaven d'unes ulleres de llarga vista que van permetre que la distància entre els diferents punts fos més gran que si no disposessin d'elles.
Mentre que a països com França o Anglaterra ja s'havien construït línies de telegrafia òptica a finals del segle XVIII, a Espanya no s'inicia la construcció fins el 1844, moment que en alguns països ja s'havia començat a utilitzar la telegrafia elèctrica. La creació d'una línia implicava la instal·lació dels sistemes de comunicació en punts alts ja existents o la construcció de torres en els llocs on la distància era massa gran.
A Catalunya, la primera línia procedia de València i arribava a la Jonquera passant per Barcelona. Durant la Guerra dels Matiners (1846-1849), el marquès del Duero, capità general de Catalunya, va encarregar el desenvolupament d'una important xarxa de telegrafia òptica fixa militar. Es van crear 6 línies, entre elles la de Manresa - Vic - Girona.
Al 1853 es construeix la primera línia de telegrafia elèctrica entre Madrid i Irun, aquest fet marcarà l'inici de l'abandonament de la telegrafia òptica i el desús de les torres construïdes per aquest fi. Al 1857 es produeix el desmantellament i abandonament de les torres de telegrafia civil, i, al 1862, s'oficialitza l'abandonament de les torres militars. D'aquesta manera es posa fi a la curta història de la telegrafia òptica a Catalunya però que va deixar com a testimoni les torres de telègraf.Aquesta torre pertanyia a la línia civil de València a Tarragona i Barcelona que formava part de la línia Madrid-València-Barcelona amb perllongament fins a la Jonquera. La línia civil de Madrid a València i Barcelona va entrar en funcionament el 1849. La part de la línia civil de Catalunya resseguia tota la costa catalana de sud a nord, entrant cap a l'interior en els trams del Vendrell a Barcelona i de Santa Susanna a la Jonquera.
La telegrafia òptica és un sistema que es basa en una sèrie de senyals realitzats en un punt alt, com pot ser una torre o un campanar, per un operari i que un ...
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1996
La telegrafia òptica a la Selva (1848-1862) Dins Quaderns de la Selva.
Len i Currius, Lluís
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya
Llinàs, J.
1996
La telegrafia a Quaderns de la Selva
Miravall, Ramon; Alavedra, Josep
1980
Les torres de la regió marítima de l'Ebre
Prat i Pons, Jaume
2004
La Telegrafia òptica a Catalunya : les torres òptiques de la geografia catalana
VV.AA.
1999
Actes de les IV Jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya.
)
)
)
)