Sant Miquel es situa al centre del recinte del conjunt episcopal, entre les altres dues esglésies. És l'única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva sencera. Aquesta és quadrada i s'inscriu en una creu grega amb nínxols als angles; al mur est s'obre l'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l'exterior. A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans.
Sota l'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal trilobada. La porta d'accés és al mur sud i data del segle XVII. Les portes antigues, al nord i a l'oest, fins no fa gaire estaven tapiades. Els murs de tipus romà, amb fileres alternades de petits carreus i maons, i les característiques de la planta i de les obertures fan pensar que es tracta d'un edifici construït a cavall dels segles IX i X. També del segle X sembla que són les pintures murals de l'absis, amb una escena del Crist voltat d'àngels i, a sota, els dotze apòstols.Sant Miquel es situa al centre del recinte del conjunt episcopal, entre les altres dues esglésies. És l'única de les tres esglésies que conserva la planta primitiva sencera. Aquesta és quadrada i s'inscriu en una creu grega amb nínxols als angles; al mur est s'obre l'absis, de planta de ferradura per dins i hexagonal a l'exterior. A l'interior, al centre de la planta quadrada, s'alça un cimbori cobert per una cúpula i sostingut per vuit columnes fetes de fragments visigòtics reaprofitats, amb quatre capitells tardoromans.
Sota l'absis hi ha la cripta de Sant Celoni, amb capella absidal tril...
Notícies històriques
Del S.VI poden ser l'absis i part del creuer. Durant els S.VIII-X l'església sembla dedicada a ús diferent del culte, però les pintures inferiors de l'absis potser corresponen a una restauració del S.X-XI, i denotarien una ressorgència de la tradició clàssica. El 1113 es consagra l'església nova de Santa Maria, inaugurant-se la nau romànica, creuer, transsepte, cimbori i campanar afegits a l'absis antic. Fou seu episcopal, i s'hi descobreixen dues catedrals. Se'n coneixen bisbes entre els anys 450 i 693. Al S.XII s'hi instal·la un priorat de canonges agustinians dependent de l'abadia de saint Ruf de França. El 1601 el priorat i la parroquialitat són traslladats al Sant Esperit, dins la vila de Terrassa. El 1612 restauracions del prevere Joan Arnella. Finals S.XIX, obra de Francisco de Paula Vilar. 1916, Puig i Cadafalch. Excavacions principals (queda pendent el presbiteri) el 1917 per Puig i Cadafalch i el 1947 pel mateix i per J. de C. Serra-Ràfols.Del S.VI poden ser l'absis i part del creuer. Durant els S.VIII-X l'església sembla dedicada a ús diferent del culte, però les pintures inferiors de l'absis potser corresponen a una restauració del S.X-XI, i denotarien una ressorgència de la tradició clàssica. El 1113 es consagra l'església nova de Santa Maria, inaugurant-se la nau romànica, creuer, transsepte, cimbori i campanar afegits a l'absis antic. Fou seu episcopal, i s'hi descobreixen dues catedrals. Se'n coneixen bisbes entre els anys 450 i 693. Al S.XII s'hi instal·la un priorat de canonges agustinians dependent de l'abadia de saint...
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
1921
Publicació a profit de la conservació i restauració de les iglesies romàniques de Sant Pere
1982
Les esglésies de Sant Pere de Terrassa
Ainaud de Lasarte, Joan
1984
Los Templos visigótico-románicos de Tarrasa : monumento nacional
Ainaud de Lasarte, Joan
1990
Les Esglésies de Sant Pere, Terrasa
Ambròs, J.
novembre 1980
Les obres de restauració de l'antiga seu del bisbat d'Ègara, Baptisteri de Sant Miquel. A: Quaderns d'estudis medievals.
Ambròs, J.
juny 1982
Les obres de restauració de l'antiga seu del bisbat d'Ègara, Baptisteri de Sant Miquel. A: Quaderns d'estudis medievals.
Cardús, Salvador
1964
La ciutat i la Seu Episcopal d'Egara
Cirici i Pellicer, Alexandre
1945-1946
Contribución al estudio de las iglesias de Tarrasa. A: Ampurias
Ferran, Domènec
1990
Les esglésies de Sant Pere, Terrassa
Gorina, P.
10 i 26 d'agosy de 1968
Los restos visigóticos de las iglesias egarenses. A: Tarrasa Información.
Gorina, P.
25 de novembre de 1968
Los archivos tarrasenses en el Museu Comarcal o de Egara (años 1936 al 1939). A: Tarrasa Información.
Gorina, P.
30 de novembre 1968
Atención a los estudios arqueológicos. A: Tarrasa Información.
Gudiol i Cunill, Josep
29 d'octubre de 1917
Pintura mural romànica a Terrassa. A: La Veu de Catalunya.
Junyent, Eduard
desembre 1951
Las iglesias de la antigua Sede de Egara. A: Boletín del Centro Excursionista de Terrassa.
)
)
)
)