Restes a la Pl. dels Boixadors, C/ Major, C/ de Buenos Aires i Pl. de l'església
Localització:
Montgai - Butsènit (Noguera)
Estil
Descripció
Romànic
Part feudal
Obra popular
Part sarraïna
Tipus d'ús
Original
Defensiva
Muralla
Actual
En desús
En desús
Titularitat
Pública
Estat de conservació: Mitjà
Protecció: BCIL
Núm. Registre / Catàleg: 13982-I (portal)
Disposició: Acord Ple Consell Comarcal
Data Disposició: 06/06/2019
Protecció: BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. Registre / Catàleg: 4517-MH
Disposició: Decret
Data Disposició: 22/04/1949
Publicació: BOE
Data publicació: 05/05/1949
Èpoques
Segles: IX - XI
Descripció
Cap a la banda occidental del poble de Butsènit es localitzaria l'antiga vila-closa. Hi ha restes localitzades a la plaça dels Boixadors, el carrer Major i el carrer de Buenos Aires, l'església i la plaça de l'església. Les restes de la muralla es troben en el centre del nucli de Butsènit, sobre la cinglera que s'aboca al sud-est, a la vall del riu Sió, àrea en gran part ocupada per l'església barroca de l'Assumpció (núm. 2257). El subsòl de l'església i el vessant de la cinglera formen part del jaciment arqueològic núm. 15567. És la zona més alta del nucli i consta d'un esperó rocallós sobre el qual fonamenta un habitatge modern. El conjunt està reforçat amb murs de contenció contemporanis i moderns.
Es conserven també dos portals d'entrada i una torre de planta quadrada situada en un solar al sud del nucli urbà. Diverses parts dels panys de muralla es troben inclosos en les edificacions adossades, mentre que altres s'han destruït o alterat notablement. Per les restes, sembla que la muralla va construir-se amb carreus antics reaprofitats. Es poden distingir dues etapes constructives: una en època andalusina i una posterior durant el període feudal. En un primer moment, les sis filades varen fer-se amb carreus ben escairats i disposats al llarg, excepte en la segona filada on els carreus es troben a través amb un lleuger encoixinat. Posteriorment, es van utilitzar carreus més petits però ben escairats i amb les cantonades obrades amb aparell a trencajunt. D'aquesta segona fase de construcció es conserven menys restes.
A la banda de ponent, es conserva un dels portals conegut com a Arc de Cal Valeri. Aquest connecta directament amb el carrer Major i era l'accés més habitual. Es tracta d'una porta d'arc de mig punt adovellada, de fa 2,45 metres d'alçada i 2,20 metres d'amplada, obert a la part baixa d'un habitatge. Els murs tenen un gruix de gairebé mig metre i es pot veure el ressalt per ajustar la porta de doble fulla. D'aquesta porta es conserven els grans golfos superiors. L'espai interior queda subdividit per un arc apuntat arrebossat. El sostre és de bigues i es conserven alguns dels cassetons decoratius fets amb guix mitjançant motlles; aquests estan decorats amb motius vegetals i animals.
La torre, en la seva part visible, té unes dimensions de 5,7 x 2 m i s'assenta directament sobre el sòl natural de gres. En la seva part inferior presenta un lleuger esglaó que possiblement feia la funció de sabata. Pel tipus de parament, s'ha ubicat la seva construcció abans del 897, data de construcció del castell de Balaguer.Cap a la banda occidental del poble de Butsènit es localitzaria l'antiga vila-closa. Hi ha restes localitzades a la plaça dels Boixadors, el carrer Major i el carrer de Buenos Aires, l'església i la plaça de l'església. Les restes de la muralla es troben en el centre del nucli de Butsènit, sobre la cinglera que s'aboca al sud-est, a la vall del riu Sió, àrea en gran part ocupada per l'església barroca de l'Assumpció (núm. 2257). El subsòl de l'església i el vessant de la cinglera formen part del jaciment arqueològic núm. 15567. És la zona més alta del nucli i consta d'un esperó rocallós sobre ...
Notícies històriques
El lloc de Butsènit degué ser conquerit abans de 1084, any en que es té constància documental que Ermengol IV d'Urgell concedí la senyoria de Butsènit a Ramon Gombau, el qual el mateix any, juntament amb la seva esposa Sicarda, atorgaren als pobladors d'”Ipso castro de Bochcenhic...” tot el territori que havien conquerit a les Penelles de manera que aquests dos termes romanguessin sota la mateixa jurisdicció senyorial. Aquests mateixos dos esposos infeudaren el 1088 el castell de Butsènit a Artau Mir i la seva esposa Adalèsia, potser iniciadors del llinatge anomenat Butsènit, feudataris del castell. L'any 1127, Ramon Guillem i la seva esposa Adelaida, encomanaren a Ermengarda i al seu fill Arnau Pere els castells de Butsènit i de les Penelles. El 1166 Guillem Artau de Butsènit i el seu germà Bertran es repartiren la jurisdicció, quedant Butsènit entre les possessions del primer. Al s. XIII el castell es troba en mans dels Anglesola. El 1259, Jaume I va estendre una lletra de protecció i guiatge a favor de Berenguer Arnau d'Anglesola pels seus castells de Butsènit i Utxafava. El 1186 i el 1237 el monestir de Poblet obtingué honors, delmes i censals a Butsènit i el 1318 n'obtingué la senyoria alodial, que fou ampliada el 1367 amb Pere el Cerimoniós. El 1415 Poblet adquirí la jurisdicció civil i criminal del castell o poble de Butsènit, dignitat que continuà fins el s. XIX si bé consta que la jurisdicció criminal passà al bisbe de Tarragona el s. XVII.El lloc de Butsènit degué ser conquerit abans de 1084, any en que es té constància documental que Ermengol IV d'Urgell concedí la senyoria de Butsènit a Ramon Gombau, el qual el mateix any, juntament amb la seva esposa Sicarda, atorgaren als pobladors d'”Ipso castro de Bochcenhic...” tot el territori que havien conquerit a les Penelles de manera que aquests dos termes romanguessin sota la mateixa jurisdicció senyorial. Aquests mateixos dos esposos infeudaren el 1088 el castell de Butsènit a Artau Mir i la seva esposa Adalèsia, potser iniciadors del llinatge anomenat Butsènit, feudataris del ca...
Sense dades.
Documentació
Nom Arxiu
Lloc
Comentari
El portal de Butsènit (Montgai)
Montgai
Consideracions per a la seva declaració com a BCIL. Diputació de Lleida. Serveis tècnics arqueologia.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
AADD
1983
Gran geografia comarcal de Catalunya
Domingo, Rúbies, Dolors.
2014
Una frontera interior. Montgai i Butsènit a l'edat mitjana
)
)
)
)